Guim Costa, arquitecte degà del COAC: «L’Eixample és la zona que més necessita repensar el futur»

¿Quin és el futur urbanístic de Barcelona? El model de Cerdà per a l’Eixample va ser un model basat en l’higienisme, va afavorir una ciutat més saludable. Ara estem en una situació semblant, necessitem buscar la ciutat saludable, però ja no tenim camps al voltant per créixer, sinó que està tot edificat. Cal veure com la retícula de Cerdà, pràcticament única al món i que és un gran avantatge, la fem més eficient, sostenible i habitable. A partir d’aquí cal treballar per veure quin és el model de futur, però Barcelona parteix d’una posició molt favorable perquè és una ciutat molt densa amb un transport públic bo, tot i que millorable, i amb un bon clima. El cotxe és un gran invent, però tenir-ne o no tenir-ne ja no és una qüestió de llibertat individual, sinó de solidaritat i més en una ciutat tan densa i concentrada com Barcelona I ¿com ha de ser aquest model? L’Agència d’Ecologia Urbana fa 20 anys que pensa Barcelona, no tant des del punt urbanístic o arquitectònic, sinó d’indicadors d’acústica i contaminació, aspectes que marquen la ciutat d’una manera molt clara. Diria que el model de Barcelona ha de ser una combinació d’aquests indicadors i d’estudiar com han de ser els espais públics. La secció de carrer de 20 metres de l’Eixample no es va pensar perquè hi passessin quatre línies de cotxes, sinó perquè hi entrés el sol. El cotxe és un gran invent, però ja no és una llibertat individual, sinó que tenir-ne o no tenir-ne està relacionat amb la solidaritat comuna i més en una ciutat tan densa i concentrada com aquesta. ¿Les superilles són una bona solució? S’està redibuixant Barcelona a partir de la retícula de Cerdà, és evident que la ciutat no és només això, però l’Eixample és la zona que més necessita repensar com ha de ser el futur. El model de les superilles, que deriva de diferents governs municipals i per tant no és la idea d’un polític sinó una idea de ciutat, s’està començant a aplicar d’una manera gens fàcil perquè és un model bastant tancat. Hi ha urbanistes i arquitectes que no hi estan d’acord, d’altres que sí, i d’altres que sí però que no comparteixen com s’està aplicant. És un moment d’ebullició. Posicionar-se és complex, però el que és clar és que hem d’anar cap a una ciutat sostenible i eficient, on es pugui arribar caminant als serveis bàsics, estigui garantida l’alimentació de proximitat i tingui una bona mobilitat pública. Mirem massa al nord d’Europa per als temes de sostenibilitat i hem de reivindicar més l’arc mediterrani, saber on som i quin clima tenim, diferent del nòrdic Es parla molt del fet a París, ¿és un exemple a seguir? Barcelona ho està fent molt bé, de fet, està sent referent, és un model que atrau moltíssim. París s’ha sabut vendre molt bé, però té tants o més problemes que Barcelona amb la mobilitat i l’urbanisme tàctic. Mirem massa al nord d’Europa per a les qüestions de sostenibilitat i hem de reivindicar-nos més, saber on som i quin clima tenim, diferent del nòrdic. En el cas de les cases sostenibles, Europa ens dicta les directrius de com hem de construir-les, però hem de tenir més pes des de l’arc mediterrani per dir com són les nostres cases sostenibles, una cosa que té molt a veure amb la ventilació creuada i amb la coberta catalana, o les galeries de l’Eixample, un exemple de sostenibilitat tremend, molt millor, de vegades, que una bomba de calor entàlpica o les plaques solars. Sembla que el preocupen les directrius que arriben amb els fons Next Generation. El problema és que arriben molts diners en un termini curt i cal veure com apliquem les directrius d’eficiència energètica sense espatllar de manera ràpida l’entorn arquitectònic. Hem de ser molt curosos en com actuem sobre aquesta arquitectura de qualitat amb criteris eficients per no posar en risc un patrimoni per unes directrius que no tinc clar que siguin necessàries aquí. Si tenim una façana modernista o noucentista cal prioritzar-la i posar l’aïllant per dins tot i que costi més. Els grafitis cada vegada són més desagradables, quan passes per un carrer estret de Ciutat Vella t’agredeixen molt i et venen ganes de fugir El patrimoni també pateix amb la plaga de grafitis. ¿Alguna solució des de l’arquitectura? Alguns grafitis s’entenen, però d’altres són només firmes totalment destructives. Cada vegada és més desagradable, quan passes per un carrer estret de Ciutat Vella t’agredeixen molt, cansa i et venen ganes de fugir. Entre tots hauríem de fer un esforç per posar persianes transparents fetes amb perfils metàl·lics que permeten passar l’aire i protegeixen igual alhora que impedeixen les pintades i els interiors de les botigues s’incorporen a l’espai públic. ¿Per què és tan important que el 2026 Barcelona sigui capital de l’arquitectura? Posarem Barcelona de nou al mapa de l’arquitectura global, i podem aconseguir que se situï com a ciutat referent per debatre d’arquitectura i urbanisme. Hi ha una generació d’arquitectes d’entre 30 i 50 anys amb una gran capacitat de treball i molta creativitat que necessiten demostrar. No hi ha encàrrecs públics i hi ha pocs concursos, i tenim una escola molt potent que necessita florir. La capitalitat pot ser un gran aparador per a ells. Amb la capitalitat del 2026 posarem de nou Barcelona al mapa de l’arquitectura global ¿Quines són les demandes principals del sector? Que hi hagi acció política amb calendari i pressupost per fer espai públic de qualitat i vivenda de qualitat. La vivenda hauria d’estar assegurada per llei, com ho està la sanitat i l’educació. I sobretot ser conscients d’on som, al mediterrani, no al nord d’Europa. La bona arquitectura és saber integrar-se al lloc, des del punt de vista funcional i social.

El més llegit