És molt probable –no seria mala idea posar-se a comptar– que en alguns carrers de Barcelona ja circulin més bicicletes i patinets que cotxes i motos. Fa anys, la mobilitat pels carrils bici era fluida i només es veia entorpida per una sincronització semafòrica pensada per als vehicles a motor. Agafar la Diagonal a pedals, per exemple, ha sigut sempre un drama, perquè si el cotxe avança més o menys àgil, en funció del trànsit, la bici sap que haurà de parar a Muntaner, a Balmes i al passeig de Gràcia. Amb la pandèmia, i el creixement de la infraestructura, l’ús de la bici i dels vehicles de mobilitat personal (VMP) s’ha disparat, fins al punt que alguns vials pedalables tenen congestió durant les hores punta. Les xifres posen sobre la pista: entre 2018 i 2021, els desplaçaments en bici o en patinet han crescut gairebé un 20% (un 54% en els últims 10 anys). El cotxe, en canvi, es manté estable, fins i tot a la baixa. ¿Seria viable canviar la prioritat de determinats carrers i que la bici (juntament amb cotxes de veïns, comerços i serveis) tingui un ús exclusiu de la via? ¿Provença? ¿Enric Granados? Hi ha, a més, un altre front que hi té a veure: consolidada l’etapa dels adults, és hora que la xarxa es configuri des del punt de vista dels nens. Que anar amb bici per la ciutat sigui segur per a un ciclista de 40 anys que va a l’oficina, però també per a un de 10 que va a l’escola.