La Barceloneta: sobreviure entre terrasses, crits, orina i bicitaxis

L’estiu passat la situació va arribar a un extrem tan gran que van organitzar guàrdies veïnals en balcons i finestres. «Si una nit podíem parar 50 pixades, s’agraïa l’endemà a l’hora de sortir de casa per anar a treballar», explica Nuri Escurriol, filla de la Barceloneta i veïna des de fa 30 anys de l’avinguda de Joan Borbó, en altre temps la zona alta del barri i avui zona zero del batibull fruit del model turístic. Les guàrdies de què parla eren veïns que es coordinaven per passar les nits en blanc tirant galledes d’aigua al turista passat de voltes que se li ocorregués orinar a –no poques vegades fins i tot a dins– la seva porteria. «Hem aconseguit parar robatoris i agressions de tot tipus, però aquest any ho hem de parlar perquè som menys, han marxat veïns, i cal veure si tenim força», prossegueix aquesta dona valenta que des del 2014 es manifesta per un barri on poder viure. «A més de tot el que patim, tenim el problema que la gent està cansada de veure que lluitem molt i aconseguim poc, a més dels que se’n van perquè no aguanten més, una cosa que no em passa pel cap», prossegueix Escurriol, que confessa que avui «està una mica zombi». «Aquesta nit ha passat un grup gran, m’ha despertat, m’ha trencat el son, i ja m’he desvetllat. Al cap d’una estona, he aconseguit adormir-me una altra vegada i n’ha passat un altre. Al final t’aixeques i ja no saps ni on ets. Aquesta situació t’afecta en tot, en el caràcter, en la salut. Hi ha gent que ha de prendre pastilles per dormir», relata, una cosa que expliquen en altres enclavaments de la ciutat amb situacions molt similars (una concentració de llicències d’activitats relacionades amb l’oci nocturn o el turisme incompatible amb la salut mental). Després de tota la vida al barri, la Nuri veu la situació especialment dura des de l’any passat, amb l’eclosió de ‘botellons’ després del final del toc de queda, al qual es va sumar l’increment de les terrasses. Des de Setmana Santa la temporada alta no ha parat. «Tenim soroll cada nit. Tota la nit. Quan tanquen la terrassa, el drama comença per darrere, quan comencen a fregar la cuina, a treure les escombraries..., i després et passa el bicitaxi amb la música a tot volum», explica la dona, que no recorda quant temps fa que no descansa una nit seguida. «És constant, de dilluns a diumenge. De dilluns a dimecres, una mica menys, però de soroll n’hi ha. Les terrasses posen música i la gent ha de parlar per sobre de la música. És un horror. Els meus veïns van tenir bessons i se’n van anar», insisteix. L’infern dels bicitaxis Els bicitaxis són una de les coses que porten pitjor aquest any. «Si l’any passat n’eren 100, aquest en són 400; s’han multiplicat. I van amb música al màxim, els viatgers també van cantant i t’insulten si els dius alguna cosa...», explica la Nuri, que acostuma a dir-los alguna cosa perquè no és de callar davant les injustícies. Molt alt en el rànquing de situacions incompatibles amb el son per molt vidre doble que tinguis, hi ha els comiats de solters i els grups de turistes que van amb bicicleta. «Tenim de tot. Tot el dia i tota la nit. Hi ha dies que dic, tanco la tele i escolto el que passa. Anem malvivint, però no volem marxar», remata la dona, que afegeix que el malson dels pisos turístics legals i il·legals també continua. «Quan tu denuncies un pis il·legal ve l’inspector i si no pot entrar, que és difícil que pugui perquè no li obren, no ho pots demostrar», conclou. A l’obligada pregunta sobre si confien en els plans de l’ajuntament, la seva resposta és que no. «No volíem arribar al mateix de l’any passat i ja estem igual o pitjor», conclou.

La Barceloneta: sobreviure entre terrasses, crits, orina i bicitaxis

«Ens trenquen el son diàriament; al final t’aixeques i ja no saps ni on ets. Aquesta situació t’afecta en tot, en el caràcter, en la salut», relata Nuri Escurriol, una veïna de l’avinguda de Joan de Borbó

El més llegit