La cantina galàctica de Barcelona

Li diries a algú que et pessigués, però tot el que et trobes fa pinta d’alienígena. Et creues amb tipus amb tentacles al cap, éssers d’ulls lluminosos, humanoides que deixen anar paraules més incomprensibles que Rajoy. O ets en una galàxia molt, molt llunyana o t’has colat a casa d’Iker Jiménez. Aquesta és una galàxia molt, molt pròxima: l’Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190). Avui és una cantina com les de Tatooine: es pot beure llet blava, menjar dònuts verds amb aire a baby ioda i jugar a sabacc, el pòquer galàctic amb què Han Solo va guanyar el seu ‘Falcó mil·lenari’. Hi haurà 200 espècimens de totes les races d’‘Star wars’. L’aforament es va completar tres dies abans de l’esdeveniment. «Havíem de fer una celebració com tocava», diu la Sofía, avui sota la pell d’una vistosa twi’lek. ¿El que s’ha de celebrar? Que s’han complert 45 anys de l’estrena de la primera pel·lícula de la saga de George Lucas. No es quedarà en un únic homenatge, avança. «És possible que La Cantina Galáctica torni amb petits canvis o col·laborant en convencions més grans». Sofía Guerrero és un dels fundadors de Fandocracia, juntament amb Mara Antón i Víctor Fernández. Avui els tres passarien inadvertits en un control intergalàctic. Fandocracia és una productora d’esdeveniments temàtics. Fa anys que munten festes de ciència-ficció: trobades de bruixots, quedades en els baixos fons màgics, fins i tot pícnics hòbbits. Oci immersiu. ¿El seu objectiu? «Vincular la part més ‘geek’ amb la cultural», responen. A l’entrar et donen un crèdit imperial, el bitcoin de l’espai, i et deixen anar pel marge exterior de l’Imperi. Així que fas el que faria Han Solo en el teu lloc: corres a gastar-t’ho al bar. Un C-3PO anuncia «preus populars» davant de la barra. «Víctor», es presenta el bàrman presumint de ‘lekkus’. Així anomenen a ‘Star wars’ els dos tentacles que li surten del crani. «Com més grans són, més viril ets», t’informa arquejant les celles. «No tinc res per compensar», somriu. El bàrman alienígena et recomana que comencis amb llet blava. La famosa llet de bantha, que és aquella criatura immensa de les pel·lícules amb aire de mamut galàctic. «N’hem munyit quatre o cinc ja», esbufega al costat un clon d’Obi Wan Kenobi. I et serveixen un got blau rematat amb nata. Té regust a llet de soja, diries. Un altre parell de clients es recolzen a la barra, ells demanen cervesa. «¿No voleu una miqueta de pipí de bantha?», el Víctor renega amb cap i tentacles. «Els humans no sabeu beure». A poc que t’asseus a agafar aire, et reparteixen dues cartes. En cinc minuts t’ensenyen a jugar a sabacc. L’acostumen comparar amb el pòquer. La Lourdes i la Iona posen ganyota de dubte. «No hi ha cara de pòquer ni farols», s’encongeixen d’espatlles mare i filla. Elles n’acaben d’aprendre i t’ensenyen amb paciència de jedi. Els guanyes la primera partida. La sort galàctica del principiant, et diuen sense treure el seu costat fosc. ¿Què t’entra gana? Aquí pots fotre-li queixalada a Darth Vader en format ‘cookie’ i a baby ioda versió dònut de te matxa. «Menjar d’una altra galàxia», anuncia un cartell. L’estrella d’avui és l’empanada de l’Imperi amb gust de porgs (són els pingüins galàctics amb mirada de gat de Shrek d’‘Els últims jedi’). «Fa 10 anys que fem esdeveniments friquis», somriu Debbie Vera, de l’obrador de rebosteria creativa Vivian’s Delight, amb botiga a Esplugues. Fan fins i tot pocions bevibles que brillen a l’estil Harry Potter. Al fons hi ha una colla de jedis i siths entrenant amb espases làser. Són alumnes de Ludosport, acadèmia de combat amb sabres de llum. Fa 14 anys que aquesta disciplina de pel·lícula és esport de competició. A uns metres, un oficial de l’Imperi recluta soldats per a l’armada imperial. Proves punteria amb el ‘blaster’, però encertes menys que Toni Cantó elegint partit. L’oficial et fa mirada de brivall i t’entrega un paperet: «No apte per a les forces d’infanteria». «Per a un trooper val perfectament», protesta una espectadora sota un casc. «Tots moren». Et creues amb jawas d’ulls brillants, habitants de les sorres, un Chewbacca a l’altura del de les pel·lícules: mesura 2,35. «Fem els vestits en família: la meva mare, la meva germana i jo», explica Dani Ávila encara acalorat després de treure’s la mata de cabell XXL. Ha arribat a aguantar dues hores allà dins. ¿Valen la pena les calors? «Sí –assenteix–, només per veure la il·lusió». Música per a estacions espacials La majoria té l’armari ple de roba de ciència-ficció. «El que és estrany és veure’ns vestits normal», somriuen el Miquel i la Fiorella. El seu fill de 2 anys és el que lluita amb espasa làser amb la fanfarroneria d’Anakin Skywalker. Es veu molt artesà intergalàctic, actuacions d’un altre món, com la de Sunesis, amb la seva «música per a estacions espacials», així la defineix ella, i fins i tot alguna baralla de cantina amb especialistes d’acció. View this post on Instagram A post shared by SUNESIS (@sunesismusic) «La comunitat de Barcelona és fantàstica», asseguren els Stubbington. Són una família cosplayer anglesa establerta a la ciutat des de fa 8 anys: @familyof4cosplay, a Instagram. Els seus attrezzos artesanals deixarien mut C-3PO. View this post on Instagram A post shared by the Stubbington family (@familyof4cosplay) «A Barcelona hi ha moltíssims fans que no només viuen les seves aficions, sinó que creen activitats per teixir una comunitat de la qual formar part», apunta Víctor Fernández, un dels organitzadors. Aquí «se celebren les grans convencions més antigues del país –afegeix–, però també moltíssims esdeveniments joves: jornades d’il·lustració i còmic autoeditat com les Kboom –enumera–, el festival literari 42, l’EuroSteamCon, el Witch Market, festivals de cultura japonesa com el Matsuri, que és aquest pròxim cap de setmana...». Dues hores aquí i la frase ja et surt per inèrcia. La deixes anar amb més seguretat que Julio Iglesias: «Jo soc el teu pare». És inevitable acabar rendit al Costat Fosc. Quan passes 10 minuts sota el casc de Darth Vader. «És pateix, però és molt satisfactori», et promet Dani Robles. És el Darth Vader de l’associació Star Wars Catalunya. Et deixa el seu vestit perquè sàpigues com se sent una superestrella de Hollywood. «Alguna vegada m’han demanat autògrafs», assegura. T’ajuda a col·locar-te el vestit embuatat, armadura, capa, un altaveu amb respiració d’ultratomba. Compte amb xutar nens, t’adverteix. Quan et col·loques el casc, no veus res de cintura cap a baix. «Et deus als teus fans», insisteix el Dani abans de deixar-te anar per la cantina. I t’ensenya a moure el braç per ofegar a distància. És el primer que li demanen a Darth Vader. «¿Em pots ofegar?». Et sents més famós que una Kardashian. Apareixes a la sala i es munta un remolí d’acòlits amb la boca oberta. Mires a la teva esquena, per si s’hi ha un famós de veritat darrere. Que no, que t’ho diuen a tu. «¿Em puc fer una foto amb tu?», et demanen amb ànsia de fan. I, sí, somrius sota el casc a cada foto. Aguantes 10 minuts, 15 amb rierades de suor nivell Camacho. Al Costat Fosc es passen més calors que a l’escoltar les gravacions de Villarejo. Però val la pena, sí. La pujada de la Força t’acompanya diverses hores. ¿Que què enganxa? «Tot», resumeixen els dos guanyadors del concurs de cosplay: la Sonia i l’Ángel, mandalorians amb armadura artesanal. «El més bonic de ser friqui –afegeixen– és la solidaritat». Acostumen fer molts esdeveniments amb nens. L’endemà, ell correrà una cursa solidària vestit de ‘trooper’.

La cantina galàctica de Barcelona

Aquí es beu llet blava i se sent dir «jo soc el teu pare» més que a ‘Sálvame’. Fandocracia reuneix 200 espècimens de ‘Star wars’ a l’Espai Jove La Fontana

El més llegit