Les nou dècades del Funicular de Montjuïc

Manuel Marina, guia local de Barcelona i entusiasta dels temes de ciutat en general i els de ferrocarrils en particular, va alertar un dia a aquest diari que una reforma de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) amenaçava de carregar-se una andana del Funicular de Montjuïc que estava tancat al públic, història de la muntanya que havia quedat clausurada quan, el 1981, el funicular va deixar d’anar de la parada de Miramar a la més pròxima al castell. Una parada que es coneixia amb el terme Cim. Aquest tram superior va morir, entre altres causes, per la competència amb el telefèric, que continua circulant. L’alerta de l’expert guia va funcionar, perquè al final, un cop donada a conèixer l’amenaça, el districte de Sants va frenar la remodelació i l’andana segueix allà, intacta, tancada. Allotja una escala de caoba, un dels motius esgrimits per Marina i altres entusiastes del transport perquè no fos esborrat de la història. El tram tancat Fins i tot hi ha qui espera que recuperi la seva funció, que la línia del funicular que ara s’acaba a Miramar torni a arribar fins al castell. El regidor de Sants, Marc Serra, va verbalitzar un dia aquesta possibilitat, i va parlar de finançar el retorn a l’antic recorregut amb fons europeus, que són també els que permetran rehabilitar part del castell. Ho va dir en presència de Marina, o sigui que és probable que aquest insisteixi fins que s’aconsegueixi. Mentrestant, després del seu èxit amb l’andana, el guia local és també ara comissari d’una exposició sobre el funicular que es pot veure al Castell de Montjuïc: ‘Funicular de Montjuïc, la conquesta de la muntanya’. Està oberta des del 28 d’abril i es podrà visitar fins al 25 de setembre. Funicular que, per cert, entre el Paral·lel i Miramar passa en un punt concret al costat d’un ‘meublé’: els operaris senten els gemecs de les parelles que es dediquen a l’activitat amatòria quan hi ha alguna incidència en aquesta altura. La mostra L’exposició es pot visitar pagant l’entrada general del castell (5 euros, 3 en el cas del preu reduït i gratis el primer diumenge de cada mes i els diumenges a partir de les 15.00 per als menors de 16 anys). En l’exposició, dues pantalles simulen el recorregut del funicular: la primera l’enfoca des de l’últim vagó, mirant enrere, i la segona mostra l’ascens. La mostra comissariada per Marina ha sigut elaborada per l’Eurecat, i compta amb el suport econòmic de l’Ajuntament de Barcelona. En concret, de l’Institut de Cultura (ICUB). L’exposició universal Els Jocs Olímpics de 1992 van deixar com a herència la Ronda de Dalt i l’obertura al mar, i l’Exposició Internacional de 1888, la remodelació de la Ciutadella. La de 1929 va aportar a la ciutat l’arranjament i organització de la muntanya de Montjuïc i la plaça d’Espanya. Operacions que van generar un deute de 180 milions de pessetes (un milió d’euros llarg de l’època). La muntanya estava per urbanitzar, i a la part més pròxima al castell no es podia construir per seguretat, ordres de l’Exèrcit que ocupava la fortalesa (tot i que sembla bastant fàcil d’envair, la veritat). De fet, en els trams més pròxims a la instal·lació no hi havia ni arbres. Que l’enemic no es pugui amagar. Dins la remodelació de Montjuïc es va incloure el funicular. El projecte va correspondre a l’enginyer Emilio Echevarría i les estacions, a l’arquitecte Ramon Reventós. Es van construir dos trams: el primer, del Paral.lel fins a Miramar, i el segon, de Miramar fins al castell de Montjuïc. El primer va arribar a temps, el segon, acabat amb retard, va ser inaugurat el 24 de juliol, amb l’exposició iniciada. Inicialment s’havia previst una connexió des de Liceu fins al Paral·lel, i tot i que es va arribar a començar l’obra, es va acabar abandonant. L’exposició recorda el context en què va començar tot, en la Barcelona de la pre Guerra Civil, de la qual els visitants poden veure fotos que evoquen una societat que no podia saber fins a quin punt se li torçaria la vida menys de 10 anys després. I més endavant inclou una foto del després: la imatge de la multitud que va participar en un viacrucis programat per l’Església en desgreuge per la dominació roja de la muntanya. Es veu els congregats a l’antiga estació del funicular que hi havia sota el castell, quan aquest depenia de l’Exèrcit. Construcció precària De fet, els militars van forçar que la primera estació es construís en precari, amb fusta i paper compactat, i van exigir que sota hi hagués una cambra de mines, per poder omplir-la d’explosius si era necessari fer esclatar la instal·lació per una hipotètica invasió. A la mostra figuren també imatges d’un dels fenòmens que va acollir Montjuïc: el barraquisme. Algunes persones que vivien en barraques surten en imatges esperant el funicular. El 1964 es va remodelar l’estació Cim, ja amb materials més sòlids, i dues dècades després, el 1984, es va desmantellar. I si no es va clausurar el funicular en la seva integritat va ser per l’afany personal de Mercè Sala, presidenta de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). La pèrdua d’ús va fer que la propietat del funicular, privada fins aleshores, es municipalitzés. Ja públic, primer va dependre de Ferrocarril Metropolità de Barcelona (FMB) i després del franquisme, ja en democràcia, de la nova empresa Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). La infraestructura va tenir un ús molt rellevant durant els Jocs de 1992: es va incrementar la capacitat d’acollida de passatgers fins als 8.000 per hora i sentit, i molts van triar aquesta via per arribar a les instal·lacions olímpiques. I d’aquí dos anys, podria resultar útil per alguns dels aficionats del Barça que hauran d’anar a l’Estadi Olímpic a veure els partits que l’equip jugarà com a local durant la temporada 2022-23. Marina calcula en menys de deu minuts el trajecte a peu entre l’estació de Miramar i l’estadi.

Les nou dècades del Funicular de Montjuïc

Una exposició al castell de la muntanya repassa la història del transport que va néixer amb l’Exposició Universal de 1929

El més llegit