La nova croada de Colau contra el sector creuerístic ha sorprès no només el Port de Barcelona sinó també alguns operadors, en tant que la infraestructura s’ha bolcat des de fa uns anys –quan el creixement va arribar a ser de dos dígits– en l’estabilització de les xifres, la desestacionalització de l’activitat (atraient rutes d’hivern), en acords amb administracions, implantació de mesures que redueixin l’impacte mediambiental i encaix de taxes turístiques per als passatgers.

Aquest any s’esperen unes 800 escales (entre barcos que inicien ruta o que només visiten el port per unes hores), en la línia dels anys previs a la pandèmia, sent maig (amb 125) un dels mesos àlgids, com sempre. Es desconeix, no obstant, quin serà el volum de viatgers, ja que els barcos estan navegant en molts casos entorn del 75% d’ocupació, a l’espera de recuperar una part dels usuaris i més mobilitat internacional. No obstant, després de la desaparició de gairebé tota l’activitat el 2020 i el 2021, la presència de megacreuers al port ha adquirit protagonisme, a un any de les eleccions i després de les limitacions impulsades per Palma de Mallorca.

El port ha remarcat aquest dimarts a la seva carta de resposta a l’alcaldessa que està complint tots els acords del 2018 per concentrar l’activitat al moll Adossat i alliberar altres molls més pròxims (i petits) al centre urbà. També té en marxa el pla d’electrificació (presentat ja internacionalment a la recent fira sectorial de Miami) perquè els barcos es puguin connectar a la xarxa elèctrica en lloc de mantenir algun motor en marxa durant les atracades, tot i que no serà possible utilitzar aquesta opció fins al 2026.

Renovació de flotes i massificació

Mentrestant, Barcelona prima la contractació d’arribades de barcos de nova generació, que són molt menys contaminants perquè incorporen sistemes de filtrat d’emissions contaminants (sobretot òxids de nitrogen), així com polítiques mediambientals molt més actives. Aquest any el 53% de les escales seran de barcos amb menys de 10 anys, cosa que suposa un efecte menys nociu. Fins i tot hi haurà una dotzena barcos acabats d’estrenar (alguns amb múltiples arribades), amb nous operadors com Virgin i Ritz-Carlton. En aquest apartat s’hi inclouen els que utilitzen gas natural liquat, un carburant més net.

Fonts del sector també precisen que els més de tres milions de teòrics ‘creueristes’ comptabilitzats el 2019 no equivalen a persones, ja que en molts casos els qui embarquen i desembarquen són els mateixos (hi ha més rutes que comencen i acaben a la ciutat, que les que només s’hi inicien o hi finalitzen), tot i que es comptabilitzen com a moviments diferents. El port calcula que el 60% de l’operativa és com a port base (en una d’aquestes situacions), que és quan resulta rendible per a la ciutat perquè implica pernoctacions, alta despesa i un turisme menys intensiu, aquesta política va en sintonia amb l’àrea municipal de Turisme, que gestionen els socialistes.

Sobre els passatgers en escala (visites d’unes hores), resulta gairebé impossible quantificar quants es despleguen per la Rambla o massifiquen el centre, que és un dels pecats del sector. Fins a la pandèmia, l’habitual era veure desenes d’autocars recollir els creueristes per a visites organitzades (des del parc Güell a Montserrat o Sitges), sense oblidar que una part es queden a bord prenent el sol. Es confonen, a més, amb els milers de viatgers que arriben amb trens de Rodalies des de tota la costa a passar el dia.