Alerta, hi ha una emergència. No s’imaginin un agent de la policia empunyant la seva arma, ni l’ambulància conduint a tot drap. Ni tan sols un bomber entrant en una casa en flames. Són famílies desnonades, refugiats amb cap lloc on caure, avis envoltats d’indiferència o famílies trencades perquè han presenciat un suïcidi. Els treballadors socials, psicòlegs i integradors socials del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) són els que acudeixen a aquestes emergències. Un servei únic a Europa que, diàriament, és testimoni de les ferides més profundes de la nostra societat. «No ens coneix ningú, treballem en silenci, però sempre som allà», resumeix Sergi Tapia, veterà del lloc. «Som els apagafocs dels serveis socials», explica Nayra Tomás. EL PERIÓDICO els ha acompanyat durant 24 hores en la seva feina. Agafin-se fort.