Transhumància urbana

Daniel Sánchez, el pastor postmodern de Barcelona

La capital catalana recupera els ramats de la mà d’aquest peculiar rabadà de 36 anys, a qui no se li ha perdut res a la gran ciutat. «Els animals no pensen en el passat, ¿per què nosaltres sí?», reflexiona.

El Daniel és d’aquestes persones amb les quals és difícil intuir si molestes o si vens de gust. Està clar que la presència de persones alienes al seu ramat altera la seva rutina volgudament solitària, el seu llarg passeig de sol a sol, en aquest cas, pel vessant marítim de Collserola. Et despistes un moment i ha avançat un centenar de metres perquè no convé perdre la dringadissa dels esquellots. En un entorn al qual arriba el murmuri del trànsit de la Ronda de Dalt, no pot despistar-se ni un segon. «L’altre dia vaig perdre’n la meitat, però no tenen cap interès a baixar a la ciutat, igual que jo». Van aparèixer. Daniel Sánchez és el pastor que desafia la massificació del parc natural de Barcelona i que menysté l’ordenança municipal que hi prohibeix la ramaderia. És un rabadà en plena era digital, amb tics del segle XXI però amb mil anys d’història a l’esquena.