Li han preguntat a una mostra representativa de barcelonins què opinen del feminisme, la religió, la immigració, el suïcidi, l’avortament, l’eutanàsia, la monarquia, la venda ambulant, de colar-se al metro, de fumar-se un porro, de l’anomenada «bufetada a temps» als nens... Vaja, una amanida d’ingredients que, si en recosim adequadament les respostes, pot explicar a algú de fora què és un barceloní el 2022. Hi ha resultats sorprenents, això per començar. ¿Un exemple? El moviment feminista compta amb un suport envejable. El 2014 agradava al 56,2% dels ciutadans i ara al 72,3%, però el més estrany és que, de tots els «ismes» defensables (ecologisme, multiculturalisme, pacifisme i l’esmentat feminisme), n’hi ha un que despunta sorprenentment per sobre dels altres: l’animalisme, amb un 92,7% de suport unànime, pràcticament el mateix percentatge de rebuig que genera en aquesta ciutat, cada vegada més multiètnica, el racisme, amb un 94,7%.