Fins a set travessies de l’Eixample, tota la calçada disponible d’Aragó entre els carrers d’Entença i Casanova, ha arribat a ocupar la primera KidicalMass de Barcelona, una jornada reivindicativa de la bicicleta celebrada aquest cap de setmana sota aquest mateix nom en diverses ciutats del món als dos costats de l’Atlàntic. La demanda és la mateixa a tot arreu. Que les ciutats, i més amb les emergències climàtiques i d’escassetat de combustibles que hi ha sobre la taula, siguin cada vegada més pedalables, però d’una forma segura, per als adults, per descomptat, però sobretot per als nens. Habitualment l’èxit d’aquestes cites es mesura en nombre de participants, un nombre que, com se sap, sempre balla segons quin sigui el punt de vista. Hi ha altres maneres de mesurar aquest èxit. Només calen un parell d’equacions per fer comptes. Si un cotxe (aquest absurd d’eficiència, 1.800 quilos de pes, emissions contaminants i soroll que serveix per transportar habitualment una única persona) ocupa l’espai de tres ciclistes, aquesta protesta, traduïda a vehicles de motor, hauria ocupat la distància que separa Entença de Nàpols, dos terços d’Eixample. Retinguin aquesta imatge per després.