Els senglars necessiten que els humans de Barcelona deixin d’alimentar-los

Un grup de senglars s’acosta als límits de Barcelona. Està a punt d’abandonar el parc de Collserola per endinsar-se en la trama urbana de la capital catalana. Són les nou o les deu de la nit. Els senglars no ho saben, però algú els observa. Busquen el menjar que els donen els humans. Un cop han après que existeix aquesta via, ja no l’abandonen: perden els seus instints naturals. De sobte, una xarxa els atrapa. A tots. Cap d’ells pot escapar. Un per un, els animals reben una dosi anestèsica disparada amb una sarbatana o un fusell. En deu minuts com a màxim estan completament adormits. Llavors se’ls administra un producte eutanàsic. I moren. La conseqüència d’un error No en pot escapar cap per dos motius: per evitar que el que sobrevisqui hagi d’afrontar l’estrès de veure que els seus companys han mort i per impedir que un individu que s’escapi pugui estendre a altres senglars el coneixement de com aconseguir menjar en contenidors i papereres, en punts d’alimentació per a gats o directament de ciutadans que, potser amb bona voluntat però efectes nefastos, els donen aliment. L’escena descrita al principi, un procés en el qual es garanteix que cap dels animals pateix, és el que es coneix com una captura programada (a més de la xarxa, es pot fer amb una gàbia mòbil), una de les mesures amb què l’Ajuntament de Barcelona afronta una disfunció que genera no pocs incidents i que altera completament la vida dels senglars: el fet que la ciutat es converteixi en un lloc atractiu per a ells perquè és on obtenen un menjar que, d’una manera o d’una altra, reben dels humans, és a dir, que és d’origen antropogènic. També es practica la captura reactiva: quan un senglar entra a la ciutat i es genera un incident que requereix una solució immediata, o quan un és atropellat i agonitza pel cop. La Guàrdia Urbana hi intervé i, si és necessari, avisa els veterinaris especialitzats. Però la clau és la prevenció. La Generalitat permet la caça dels senglars a Collserola, però a Barcelona està prohibida. El 2021, a la ciutat, es van registrar 1.202 incidències relacionades amb els senglars i 196 captures: 107 de reactives i 89 de programades. Va ser un any amb un gran nombre d’incidències (el 2020 n’hi va haver 585) i s’espera que aquest estiu molts senglars s’acostin a la trama urbana. «No volem que els senglars visquin a la ciutat. La millor garantia del seu benestar és que continuïn vivint a Collserola», afirma la directora de Serveis dels Drets dels Animals del consistori, Carme Mate, que dimarts va exposar les línies principals del pla d’acció 2022-2023 per reduir la presència de senglars en l’entorn urbà. Ho va fer al costat de Carles Conejero, coordinador del programa del Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge de la UAB (SEFaS). «Un senglar perd els seus instints quan té accés a recursos humanitzats, per alimentació voluntària o per escombraries o pinso per a mascotes que es troba. Quan els animals petits s’alimenten així, de grans buscaran el menjar de la mateixa manera. És una alteració del seu comportament natural. Entenen que les carreteres són un entorn segur i s’exposen a atropellaments», explica Conejero. La presència dels senglars provoca incidents cada any i genera conseqüències indesitjables, sobretot per a ells mateixos. Per frenar el fenomen, el pla proposa diverses línies d’actuació. Els objectius principals són limitar els punts d’alimentació i dificultar l’accés dels animals a l’àrea urbana. Amb aquesta finalitat, s’encriptarà els punts d’alimentació per a colònies de gats, de manera que el forat pel qual s’aconsegueix el menjar no sigui accessible per als senglars. Es blindarà l’ancoratge dels contenidors i les papereres i algunes es retiraran. Expliquen Mate i Conejero que els senglars són animals molt intel·ligents amb una gran capacitat d’aprenentatge que els ha permès convertir-se en experts a abocar contenidors. El seu lloc de descans També s’esbrossaran zones de vegetació en l’entorn urbà i periurbà perquè són els llocs preferits per descansar per als visitants indesitjables de la ciutat. I ja pensant en els humans, es farà una campanya d’informació, especialment centrada en els districtes de muntanya, perquè la gent entengui que, tot i que pot semblar maco donar un tros d’entrepà a una cria, en el fons se’ls està destrossant la vida. «Si alimentem els senglars els estem modificant l’hàbitat i els estem condemnant a malviure. No els fem un favor. Possiblement acabaran capturats i eliminats», adverteix Conejero, que remarca que per a un veterinari és no és el desenllaç ideal. Creixement prematur, atropellaments Entre els efectes indesitjats que els senglars pateixen per la seva interacció amb l’aliment vinculat amb els humans destaca el perill al qual s’exposen quan entren a la ciutat, ja que sovint pateixen atropellaments. Si no són gaire grans, solen morir per l’impacte, però també hi ha casos en què sobreviuen uns anys amb un maluc trencat, perquè són molt resistents. No és estrany que pateixin mutilacions. També solen rebre mossegades de gossos, sobretot quan visiten jardins per buscar una gespa fresca que, especialment en les èpoques més seques, com l’agost, no troben en el seu hàbitat. Quan se’ls practiquen necròpsies, una pràctica habitual després de capturar-los, se’ls troba a la panxa paper de plata, plàstics, embolcalls d’aliments. Alteració del pes Una altra disfunció: els senglars que s’alimenten a la ciutat creixen molt més ràpidament. Es considera que un animal és adult amb més de dos anys, però quan arriben a pesar 30 quilos ja es poden reproduir. En el seu entorn natural, arriben a aquest pes en 12 mesos. En l’urbà, en només sis. No obstant, explica Conejero que no és gaire habitual que senglars de sis a vuit mesos procreïn. Quant a la relació de les persones amb els senglars, sovint hi ha casos de mossegades pel mateix motiu: acostumats a rebre aliments, quan es troben amb una família van a buscar les seves motxilles i, si no ho aconsegueixen, els poden mossegar. Tot i que no es lamenten tragèdies humanes, els ensurts són considerables. Els experts defineixen dos tipus d’alimentadors de senglars: l’ocasional, que és l’excursionista que tira un tros d’entrepà a la cria simpàtica, i el rutinari, que els ofereix aliment al pati de casa seva. Tots dos, diuen, han de rectificar aquesta actuació.

Els senglars necessiten que els humans de Barcelona deixin d’alimentar-los

L’ajuntament presenta un pla perquè la ciutat deixi de ser atractiva per als animals, perquè prefereixin quedar-se a Collserola

S’instarà a no donar-los menjar, es dificultarà l’accés a pinso per a gats i es reforçarà l’ancoratge de papereres i contenidors

El més llegit