El nombre de bicicletes de totes les mides aparcades al pati interior de l’entrada és termòmetre social i carta de presentació. També ho són les bústies, sobre les quals descansen una desena de cascos de colors. Són bústies de fusta (el material estavella en aquesta particular comunitat); i fets pels veïns, com tantes altres coses aquí (pràcticament tot el que és físicament possible autoconstruir). Estan oberts, a més. No només són bústies sense clau, sinó directament sense porta. «És molt pràctic quan ens hem de deixar coses», fa broma Carles Baiges, soci treballador (i fundador) de La Col, cooperativa d’arquitectes que fa una dècada va somiar una altra manera de viure i conviure i que van crear La Borda, aquest edifici, no és només una realitat, sinó una realitat que no para d’aconseguir premis.
Altres models
La vida (en comú) a La Borda: rentadores compartides en un Mies van der Rohe
Ni de compra ni de lloguer, 28 famílies viuen en règim de cessió d’ús a l’edifici de fusta més bonic de Barcelona, aixecat en sòl municipal
La Borda, la finca somiada fa gairebé una dècada pel grup d’arquitectes La Col als terrenys de Can Batlló, acaba de guanyar el prestigiós premi d’arquitectura
A1-147284668.jpg /
Temes:
El més llegit
- Estat Islàmic reivindica l’atemptat en què van morir tres catalans
- Esclavitzada per la família i sense ningú que l’escoltés
- Emil Ferris: "Morir pot ser una experiència bonica"
- Les jugadores del Barça es posen elles mateixes les medalles
- L’helicòpter del president iranià s’estavella en una zona muntanyosa