Un quart de segle aprenent a escoltar(-se)

L’Ana s’emociona al tornar a parlar i reviure el succeït. Les llàgrimes mullen la seva mascareta quirúrgica i els interlocutors amb qui comparteix una petita taula rodona li permeten aquest espai. Aquí –i aquesta és una de les peculiaritats del lloc– plorar no incomoda. Moltes vegades és necessari. Alliberador. «Una de les coses que portava malament és que la meva mare sempre em deia que no plorés. Sentia que no se’m permetia», explica el Marc, el seu fill, assegut al seu costat davant els mediadors Curro Palacios i Gala Montseny. L’Ana i el Marc són això, mare i fill. No són els seus noms reals, però en aquesta història els noms és el que menys importa. L’Ana i el Marc són veïns del Prat de Llobregat i usuaris del Servei de Mediació Comunitaria del municipi, un dels primers de l’Estat, creat fa ara 25 anys (aquest 2022 estan d’aniversari). El seu cas va arribar al servei després del confinament, moment en què aquest recurs es va fer més necessari que mai. Moltes hores, totes les del dia, tancats a la mateixa casa. Amb les nostres famílies i, indirectament, amb els nostres veïns. No se sol triar cap dels dos conflictes. Van arribar a Cases d’en Puig, l’equipament on se situa l’espai, a través de la psicòloga de Marc, a la qual acudia en un altre servei municipal. Era evident que part del malestar d’aquest jove, que avui té 22 anys i quan va començar la pandèmia, 20, venia del distanciament amb la seva mare, a qui sempre havia estat molt unit. Quan van proposar a l’Ana participar en la mediació, no ho va dubtar. Era ell qui estava enfadat amb ella, no al revés. «Sentia que la meva mare m’havia fallat», assenyala el jove al davant d’ella (en aquest espai, la sinceritat és un altre puntal). «Cap a dalt» L’origen de (gairebé) tot era el pare del Marc, que no acceptava l’homosexualitat del seu fill. El problema de l’Ana era no parar-li els peus a la seva parella. «Jo volia estar bé amb els dos», recorda aquesta mare. «Quan vaig sentir en aquesta taula tot el que el meu fill s’havia guardat, el mal que li havia fet sense voler, em vaig sentir una mala mare», relata, emocionada. Després de tres sessions en aquesta taula rodona –avui amb el Curro i la Gala, els actuals mediadors del servei–, «la cosa ha anat cap a dalt», apunta l’Ana, feliç. El Curro parla de la màgia de la mediació. Una màgia que és possible a partir d’una premissa: els usuaris no es poden sentir jutjats. Es tracta d’escoltar-los. Deixar-los parlar, que es trobin. «Deixant que s’expressin lliurement es produeixen converses restauradores. De vegades passen coses molt de pel·lícula. Si fos un guió diries que no és realista, que ha quedat massa bé», assenyala el mediador. Mirada al futur Els mediadors posen molt èmfasi en la necessitat de posar la mirada en el futur. «Quan tens un accident de cotxe és molt probable que no tornis a veure aquesta persona mai més, però si tens un conflicte amb el veí de dalt, estàs condemnat a veure’l cada dia», exemplifica el Curro, que insisteix que en moltes ocasions l’arrel de tot és el desconeixement mutu dels qui tenim a prop. Que el veí no sabia que treballaves de nit i dormies de dia. De vegades passen coses massa de pel·lícula: si fos un guió, diríem que és poc realista A Cases d’en Puig ofereixen principalment dos tipus de mediació, la comunitària i ciutadana –ja sigui entre família, com el cas de l’Ana i el Marc, com entre veïns– i la reparadora (persones multades per l’ordenança de convivència que acudeixen a la mediació com a alternativa a la multa), «sempre amb el criteri de voluntat», remarca la Gala. En dona un exemple: un jove multat per pixar al carrer. A l’acudir a la mediació, després de l’escolta activa, descobreixen que el problema és que el noi bevia massa. La reparació es va ser vincular al Centre d’atenció i seguiment de les drogodependències (CAS). La Teresa –tampoc es diu Teresa, però això és igual– es va assabentar de l’existència del servei per la revista del Prat. Al llegir sobre què anava el servei, es va adonar que era el que necessitaven. «Vivim la mateix pis de tota la vida i tots els veïns ens coneixem. El fill d’una de les veïnes està molt emprenyat amb la veïna de dalt, una dona gran que viu sola. Li molesta tot el que fa. Que vagi al lavabo a la una de la matinada i estiri la cadena. El problema és que per protestar fa cops al sostre que desperten la resta de veïns», explica. I quan diu que li molesta tot, és tot. «Que es posi la ràdio fluixeta per dormir a la nit», exemplifica. En aquest cas, la mediació es va fer a través del president de l’escala, a qui el veí «reconeix com a interlocutor». També hi ha aquí un problema de misogínia. Des de la mediació, la situació també ha millorat, conclou la Teresa, agraïda, tot un exemple de bona veïna. Algunes xifres El servei de mediació del Prat ha actuat en 4.000 casos amb 8.000 persones involucrades des que va néixer el 1997. Durant la pandèmia va créixer especialment l’atenció de casos per conflictes veïnals. El 2019 es van atendre 52 casos d’aquest tipus, xifra que es va incrementar fins a 112 durant el 2020 i que el 2021 ha tornat a baixar a 71, però que se situa encara per sobre dels nivells prepandèmia», indiquen.

El més llegit