Són molts els fronts oberts a Barcelona en matèria de lluita contra la contaminació. El cotxe, per exemple, que porta unida, també, la batalla contra la congestió. Amb la pol·lució en alça després de dos anys de treva gràcies a la pandèmia, la capital catalana no acaba de trobar la tecla perquè la mobilitat privada descendeixi. El principal obstacle –i desafiament, alhora–, els més de 500.000 vehicles que diàriament entren a la ciutat, perquè alguns desplaçaments metropolitans amb cotxe encara no disposen d’una alternativa eficient de transport públic. Això, a més de la mandra que fa canviar certs hàbits. La demostració de tot plegat està a la zona de baixes emissions, activa des del gener del 2020. Ha millorat la qualitat de l’aire, però el trànsit amb prou feines ha baixat. S’han fet superilles, s’han suprimit places d’aparcament, s’han instal·lat radars, s’obriran eixos verds a l’Eixample, s’ha acabat la xarxa ortogonal de busos, ha crescut la xarxa de carrils bici, s’ampliarà el tramvia... ¿N’hi haurà prou amb tot això per complir els requisits d’Europa?