Jordi Mas: «La Boqueria necessita omplir el mercat, amb barcelonins i amb internacionalització»

És divendres al migdia i la Boqueria bull de visitants. Costa endinsar-se entre els aguerrits compradors locals, una multitud de curiosos i d’altres devorant aquest univers de sabors. Els 10 bars i les seves terrasses estan al màxim, també els passadissos i el perímetre són una voràgine de mandíbules en moviment. Qualsevol diria que no hi ha hagut una pandèmia que va buidar el mercat de turistes (i de molts venedors). Que el va reconciliar amb el comprador local però va evidenciar que no hi havia negoci per a tothom. Aquell divendres sembla el 2019, amb la diferència que la Boqueria estrena president, elegit hores abans, després de formar part de la junta fa 21 anys i ser-ne vicepresident fa 13. Jordi Mas, d’estirp de botiguers i alta formació empresarial (amb consultora pròpia de ‘retail’ i com a professor), trenca motllos i aspira a modelar un mercat històric al dictat del segle XXI i convertit en icona turística. Una altra vegada es veuen més cucurutxos de pernil que bosses de peixateria. ¿La crisi no ha fet replantejar el model de mercat? Ara estem en un 65% de turistes i un 35% de clients locals. Però d’això en fa només tres setmanes. Hem entès que si no hi ha trànsit no hi ha èxit, abans no era així. En aquest temps havíem passat a un mercat sense internacionalització. A més s’han amortitzat parades, amb un 3% tancades (l’ajuntament les recupera aprofitant la baixada dels traspassos) per esponjar el recinte. Aquesta Boqueria és més sensible, necessita recuperar la il·lusió, actituds. Si hi ha trànsit, la gent està per la venda, pel comerç, i és quan s’inicia un model de canvi. ¿Implica canviar el mix comercial? Ja fa temps que anem visualitzant quin és el mix de producte adequat i com fer un equilibri. El mercat del futur vol un equilibri entre el local i el turista. A mi m’agrada expressar-ho diferent: Nosaltres no tenim turistes, internacionalitzem la Boqueria des de casa, aquest és el canvi. Quan ve algú aquí s’emporta un trosset emocional de mercat a casa seva, i això és internacionalitzar. Com quan al lloc de Mas Gourmets ens venia un japonès amb una foto nostra que havia vist recomanada en una guia. Quan ve algú aquí s’emporta un trosset emocional de mercat a casa seva, i això és internacionalitzar ¿Seria inviable tornar al mercat de barri en aquesta ubicació? Els hàbits de consum han canviat. ¿Volem un mercat 100% de venda de producte només d’avituallament? Hauria de ser molt més petit i aquí tenim 4.500 metres quadrats. El model ha de ser híbrid, com en altres grans ciutats, però ben fet. ¿Què passa amb la perversió de la seva essència? Ens posem barreres a l’hora de fer-nos grans. És un canvi educacional que cal fer en la gent, no és negatiu. ¿Per què ens vol la gent de fora i no la d’aquí? Cal treballar en això. En una xarcuteria per Nadal veníem un munt de garrins, i ara gairebé no els demanen. ¿Hauríem de tenir-los i llençar-los? Cal adaptar-se a l’evolució del consumidor. Tenen 220 negocis. ¿Creu que sobra o falta alguna cosa? Cal millorar l’equilibri. Per exemple, falta una manera d’entendre la gastronomia amb tast, adaptació a nous hàbits de consum. No hi ha llocs de producte vegà.... Això ajudaria a portar més clientela de la ciutat. Cal treballar per dignificar el ‘take away’. Per a nosaltres, tast és un venedor que ajuda i explica ¿Com establiria l’equilibri de clients? La nostra idea seria un 50%-50% de clientela local i de fora, tot i que sigui una utopia. Però el rellevant és que hem de preservar la qualitat tradicional de mercat intentant que hi hagi trànsit. I que hi hagi trànsit significa omplir el mercat. No podem estar dos anys patint com hem estat. I tenim molts projectes per aconseguir-ho. Com l’aula de la Boqueria en cota zero (a més de la de dalt), que ha de proporcionar experiències al comprador resident. És ambiciós. Però, ¿per on començar? El primer és treballar la rendibilitat del mercat per l’impacte que han tingut els tancaments (perden associats i quotes), segon el mix comercial i tercer, unió. Els 17 membres de la junta, d’un mercat amb 1.500 persones treballant, hem de fer pinya. El futur informe que hi hagi passió per transmetre aquesta riquesa del mercat. De l’ajuntament esperem millorar diverses infraestructures, començant pel nou terra, tot i que ara s’ha pintat de moment, i molt més. Pot ser difícil seduir el públic local si veu aquesta gentada. El barceloní li fa mandra perquè no l’hi posem fàcil. Cal posar reclams. Des de dins intentarem que passin coses, i l’ajuntament també ha de treballar en la mobilitat i perquè la Rambla i aquesta zona de la ciutat formin més part de Barcelona. Com a objectiu, volem que la Boqueria ajudi a dinamitzar el centre per al resident. El barceloní li fa mandra perquè no l’hi posem fàcil. Cal posar reclams La plaça de la Gardunya, reformada, exerceix de zona de pícnic per al visitant que compra i menja in situ. ¿Què n’opina? Voldríem un altre tipus d’espai perquè és la segona porta del mercat i en el dia d’avui no exerceix de tal. És incòmoda, falta llum. No s’ha fet com hauríem volgut. En alguna ocasió ha defensat que el 20% de l’espai sigui de tast. ¿Això seria un reclam? L’ideal seria que hi hagués un espai de degustació que per ordenances municipals en el dia d’avui no és viable, on disfrutar del producte. Però cal treballar per dignificar el take away. Per a nosaltres tast és un venedor que ajuda i dona una explicació, vendre un cucurutxo de fuet i que algú se’n vagi sol és expendre. Hi ha un gran camí per recórrer per crear cultura gastronòmica. L’ideal seria esponjar unes zones per a aquesta degustació, però cal pensar com portar-ho a terme. Presentem un pla estratègic, però una cosa és el què i un altre el com, que és complex. L’’e-commerce’ es va disparar durant la covid. ¿El continuaran mimant? La gent ha de saber que poden comprar gràcies a la digitalització i que ho porten a casa. Però també aprofitarem les aplicacions de digitalització per a pagament i per evitar cues.

Jordi Mas: «La Boqueria necessita omplir el mercat, amb barcelonins i amb internacionalització»

D’estirp de botiguers i alta formació empresarial (amb consultora pròpia de ‘retail’ i com a professor), Jordi Mas trenca motllos i aspira a modelar un mercat històric al dictat del segle XXI i convertit en icona turística

El més llegit