La masia de Can Valent de Nou Barris comença (amb ensurt inicial) la seva reivindicada reforma

L’ensurt va ser tremend. Veure les màquines enderrocant literalment Can Valent, la masia per la qual feia tres dècades que lluitaven. Unes quantes trucades van ser suficients per confirmar que no, no l’anaven a enderrocar, l’objectiu dels treballs no era aquest sinó el contrari, consolidar-la perquè no acabés de caure; però van començar per tirar els murs no originals (assumpte que prèviament ja havia sigut objecte de debat, ja que entre el totxo nou hi havia barrejades pedres originals). La pel·lícula hauria sigut una altra, molt diferent, si abans de començar a treballar, haguessin avisat l’Arxiu Històric Roquetes-Nou Barris, els que fa anys que articulen la defensa de la masia. N’hi havia prou amb haver-los informat de la data d’inici de les reivindicades obres de consolidació, una cosa que no va passar, com critica Jordi Sánchez, president de l’entitat, que, amb el pas dels dies –el convuls inici dels treballs va ser el 19 d’abrilpassat–, llegeix la situació d’una altra manera bastant més optimista. Vestigi rural Vestigi del passat rural de Nou Barris, Can Valent va ser aixecada al segle XVII quan, disculpin el lloc comú, tot allò eren camps. Contra tot pronòstic, es manté dret. Això sí, molt molt degradada i arraconada després del centre gegant comercial Heron City i el cementiri de Sant Andreu. Propietat municipal des del 1985, fa anys que la construcció està tapiada i a l’espera d’una nova vida que no acaba d’arribar malgrat l’afany dels veïns de Porta, el barri en el qual es troba, i de l’esmentat Arxiu Històric, bolcat a protegir el patrimoni del districte. El president de l’entitat recorda que segons un acord anterior, la consolidació de la masia –cosa que està fent el consistori en aquests moments– s’hauria d’haver fet l’any passat. «Va ser una de les actuacions que es van pactar amb ERC, però finalment no va poder fer-se per una qüestió burocràtica», assenyala. Guanyadors del ‘Decidim’ Com que no es rendeixen, i si es caracteritzen per alguna cosa és per aprofitar totes les oportunitats, des del moviment veïnal van presentar una proposta de consolidació i reforma de la masia als pressupostos participatius Decidim Barcelona. «Des del principi la nostra idea era anar mes allà de la consolidació. El que no tolerarem és que es consolidi i després s’abandoni, com va passar a Can Carreras, la masia del parc central de Nou Barris, que torna a estar fatal després d’abandonar-la després de la consolidació», assenyala Sánchez, orgullós que de la seva proposta a Decidim resultés guanyadora. Guanyar en els pressupostos participatius ha sigut el que ha fet possible que comenci la consolidació en la qual ara treballen. «Però el que tenim clar és que la nostra proposta és arribar fins al final. Consolidar per reformar i poder omplir l’espai de vida», insisteix el president de l’arxiu, que afegeix també que cada vegada que parlen amb el consistori els donen la raó i els diuen que es farà tot, però per ara tot és de paraula». La importància del diàleg Sobre l’assumpte de la part de la masia ja desapareguda, Sánchez té dubtes. En primer moment tenia clar que malgrat que era un mur afegit a la construcció original, tenia elements dels primers murs. De fet, des de l’arxiu els havien convidat a una visita prèvia a les obres per explicar-los quines parts consideraven imprescindibles de protegir, visita que mai va arribar a produir-se, una cosa que tampoc els va agradar. «Sabíem que el seu projecte de consolidació incorporava tirar els murs no originals, però confiàvem a poder parlar-ho en aquesta visita que mai es va arribar a organitzar», prossegueix Sánchez. Després de les primeres trucades després de l’inici dels treballs, el diàleg és més fluid. «Ens han escoltat en diverses coses. El primer dia vam veure que havien començat a fer caure una part sense apuntalar la que es volia consolidar i després de la nostra petició ho han fet. Tampoc hi havia arqueòleg, en un primer moment, i després de la nostra queixa el districte en va posar un», afegeix. Necessitat d’informació Hi ha alguna cosa, això sí, en el que no els han fet cas. «Demanem que senyalitzessin les obres. El que estan fent. Si no ho expliquen a cap plafó és normal que la gent que passi per allà i no saben de què va tinguin por que l’estiguin tirant, però al demanar-ho ens van dir que no estaven obligats», acaba esperançat que a partir d’ara el diàleg amb el districte sigui més fluid, sobretot per treballar sobre el futur de l’espai, on tenen la mirada posada al barri, que vol no només que la masia torni a omplir-se de vida, sinó poder decidir sobre aquesta vida. La tinenta d’alcaldessa Janet Sanz, regidora de Nou Barris en el mandat anterior, va respondre durant la presentació de ‘Barcelona, Ciutat Patrimoni’, mesura que precisament busca dificultar les demolicions per protegir el patrimoni de la ciutat, celebrada el dia després del polèmic inici dels treballs, que la voluntat del govern és «preservar Can Valent i que sigui un espai d’ús veïnal». «Hi estem a sobre. Ja hem enviat un arqueòleg per controlar els treballs. La preservació total és fonamental», assegurava.

La masia de Can Valent de Nou Barris comença (amb ensurt inicial) la seva reivindicada reforma

Les màquines han començat a treballar a la masia del segle XVII i en estat ruïnós malgrat ser propietat de Barcelona des del 1985

Els treballs van començar amb polèmica, ja que els veïns se’n van assabentar al veure un picot carregant-se un mur (no original)

El més llegit