El club de la deessa Juno

Quan algú s’endinsa pel portal del carrer d’Aribau, 226 sembla més que està en qualsevol espai del Soho novaiorquès que a l’interior d’una illa de l’Eixample barceloní. I és que l’edifici històric i centenari La Farinera s’ha convertit des de fa unes setmanes en un espectacular club exclusiu per a dones. Bé, en realitat, els homes hi poden accedir, però sempre que estiguin convidats per una de les 400 sòcies, la majoria empresàries, que ja formen part d’aquest innovador i reformat espai global. Natalie Batlle és una de les tres fundadores, a més de CEO, de Juno House. Originària de Chicago, però amb arrels catalanes, considera que es tracta d’un lloc idíl·lic per a la dona actual. A més, vist el nombre d’assistents a la presentació, unes 170 a l’acte més institucional celebrat al matí de dijous passat i unes 250 a la tarda; no és estrany que hagin de posar numerus clausus. L’únic home que va repetir al matí i la tarda va ser l’empresari Silvio Elías. «Fa prop de dos anys, la Natalie em va venir a presentar la idea i a demanar ajuda per trobar un fons o algú que financés el projecte. Li vaig dir que no feia falta que busquessin ningú. Li vaig donar la mà i li vaig dir que el finançava jo», em comenta amb satisfacció qui va ser copropietari de Caprabo, exdirectiu del Barça i que, al 2002, va crear, amb el seu fill Silvio, la xarxa de supermercats ecològics Veritas. Ell, Sandro Rosell, l’exdiputat David Bonvehí, el joier Lluís Vendrell i l’empresari Antonio Pont van ser alguns dels pocs homes que es van deixar veure durant la presentació. Una altra de les fundadores, Liana Knight Grieg, que va conèixer la Natalie en un esdeveniment a Nova York, explica el perquè del nom Juno House. «Juno és la deessa de les deesses. El símbol de protecció, una referent i consellera, i també la deessa de la maternitat», així que encaixa perfectament amb casa nostra. Finalment, Eva Vila-Massanas, experta emprenedora i apassionada de la diversitat, la igualtat i el recolzament a empreses liderades per dones, m’expressa la intenció de fer que l’espai serveixi per trobar noves sinergies entre dones, per compartir coneixement i aliar-se davant noves idees i projectes. El lloc és espectacular. No es tracta ni d’un gimnàs, ni d’un coworking, simplement és un club de dones que compta amb diferents serveis. Té escola bressol i múltiples espais per a reunions, conferències i dinars. Mirada a Barcelona Doncs això, que entre tanta assistència femenina al matí va destacar el compromès discurs de la delegada del Govern, Maria Eugènia Gay, i a la tarda la presència de Judit Mascó, que en el seu paper de presidenta de la Fundació Ared xerrava amb la gerent de la Fundació Pasqual Maragall, Glòria Oliver. Hi era també l’experta en comunicació Silvia Alsina, que ha col·laborat des del principi amb les fundadores. I hi vam veure l’exdirectiva del Barça Maria Teixidor, ara candidata a presidir la Lliga de Futbol Femenina, i que fa uns dies va presentar en aquest mateix espai el seu projecte futboler. Per cert, que Teixidor compta amb un aval d’un fons americà de 40 milions d’euros més un patrocinador que en posa 10 més. Déu-n’hi-do. Això sí, no compta amb la confiança de l’actual directiva blaugrana... Per cert, les fundadores van triar Barcelona perquè es tracta d’una ciutat a l’avantguarda del disseny, el progrés i la igualtat d’oportunitats entre gèneres, però l’objectiu és estendre’s per altres ciutats espanyoles i per capitals europees. Doncs això, que, malgrat tot, Barcelona és Barcelona. Ecos de Sant Jordi Ha passat una setmana, però encara ressonen ecos de la festa de Sant Jordi a l’Speakeasy. No va ser una festa qualsevol. Va ser la festa. Així que escriptors, polítics, editors, periodistes, artistes, empresaris i cantants van passar pel clandestí local de Javier de las Muelas per celebrar el llançament del suplement literari Abril, que cada dijous s’entrega amb aquest diari. No hi va faltar ningú i el que allà va passar, allà es va quedar. Així que vam presenciar tota mena de trobades. Des de Pilar Eyre amb Maria Eugènia Gay, Collboni amb Maragall, Empar Moliné amb Toni Cruanyes, Santi Moix amb Santi Vila, Oscar Tusquets amb Àlex Salmon, Patrici Tixis amb Núria Cabutí, el doctor Esteller amb el doctor Macip i Javier Moll amb Javier Cercas. ¡Ah! I Pilar Rahola amb Albert Sáez.

El més llegit