El sector turístic demana un pacte ambiciós per millorar el seu model a Barcelona

«Hem après de la pandèmia que la gent vol fer turisme, viatjar, descobrir cultures... No es tracta de fer un canvi de model, hi poden haver diferents models convivint», va reflexionar María Abellanet, CEO del CETT (Centri Universitària de Turisme, Hoteleria i Gastronomia adscrit a la UB) a l’obrir el debat organitzat dijous a la tarda per Barcelona Futur sobre el model turístic a què ha d’aspirar Barcelona, tot just sortida de la crisi de la pandèmia. La trobada va concloure amb l’opinió unànime dels participants sobre la necessitat d’un pacte de ciutat «ambiciós» per afrontar canvis que, sense renunciar a l’èxit internacional des dels Jocs Olímpics del 92, sí que introdueixin millores en la gestió local de l’activitat i la minimització dels seus efectes secundaris. Després d’algunes crítiques del mateix equip de govern i d’ERC pel retorn massiu del turisme aquesta Setmana Santa i visible en els espais més icònics ja diàriament, Abellanet va emfatitzar que «no es pot demanar un salt immediat per a un canvi que demana temps». «Hem fet un ‘reset’ deixant l’activitat a zero i n’hem vist les conseqüències, cal aspirar a recuperar una posició de prosperitat», va apuntar Gabriel Jené, president de Barcelona Oberta, entitat que aglutina als eixos comercials més cèntrics i turístics, insistint que turisme i comerç «sumen el 25% del PIB local» i que l’historial turístic de Barcelona és moltíssim més curt que el dels seus grans competidors internacionals. Bones perspectives per a l’estiu Un fet que no ha impedit, segons Marián Muro, directora de Turisme de Barcelona, que la ciutat sigui una de les destinacions que millor s’està recuperant en aquest moment. Fins al punt que les previsions apunten a igualar els nivells d’activitat del 2019 aquest mateix estiu. «Canviar un model implicaria un pla transversal de gran envergadura que afectaria la mobilitat, els residents, les empreses, la seguretat i altres aspectes», va advertir, i que cap administració ha posat sobre la taula. Per a aquests experts, la transformació passa per un turisme més humà i sostenible, en paraules de la representant del sector acadèmic, i d’una suma de voluntats públiques i privades per emprendre les millores. Amb la promoció convertida en estratègia clau, «no generalista sinó per segments i interessos», Muro va remarcar que «la desestacionalització, la descentralització i la diversificació» eren les seves tres consignes. Per a això, és necessari que l’ajuntament doti de contingut altres espais (de Montjuïc al Palau de Pedralbes) que exerceixin d’imants, va exemplificar. I anar introduint eines tecnològiques, ja en marxa, que permetin programar les visites evitant els espais massificats. Més suport al comerç del centre Aquesta pressió que sembla tornar a viure el centre contrasta amb una ranca recuperació econòmica de part del seu comerç. Jené es queixava que el consistori ha prioritzat el suport al comerç de proximitat als barris (que ja comptaven amb els veïnats per estabilitzar-lo), mentre que ha desatès el de Ciutat Vella. L’empresari reivindica que la centralitat va més enllà del client turista, perquè les seves botigues i activitat «formen part d’un model» urbà i han d’atraure el ciutadà amb els seus «productes i experiències». Per contra, aquest oblit institucional està fent que es produeixi un «relleu de negocis tancats amb pèrdua de qualitat» i molt enfocades en la venda ràpida al visitant. Per als ponents, urgeix avançar a aquest «pacte ampli de ciutat» a la recerca del turisme de qualitat. La directora del consorci turístic creu que la transformació és de llarg recorregut i no ha de plantejar-se amb ideologies ni a «cop de mandats electorals». Abellanet va defensar amb convicció les eines a l’abast local per reduir les «externalitats del turisme» que tantes crítiques susciten: actuant des de l’àmbit mediambiental a la mobilitat, l’urbanisme i la digitalització. Tots van ser molt crítics amb imposar un disseny urbanístic que pugui escanyar l’activitat del centre urbà, malgrat compartir els reptes de sostenibilitat. En la mateixa línia, van advocar per «millorar (regulant fluxos), però no destruir» l’activitat creuerística del Port, va dir Muro, o afrontar el desenvolupament de l’aeroport del Prat tenint en compte una connectivitat que va molt més enllà del turisme vacacional i «a llarg termini» serà clau per desenvolupar altres activitats, de negoci o innovació, va destacar Abellanet. Jené va remarcar que Barcelona «no pot perdre més oportunitats».

El sector turístic demana un pacte ambiciós per millorar el seu model a Barcelona

La recuperació s’ha accelerat mentre que les noves estratègies necessiten temps per donar resultats, segons els experts

El més llegit