Pallarols, entrevistat per Xavier Sardà: «Itiziar Gonzàlez li deu una disculpa al PSC de Ciutat Vella»

–¿Què ha sigut el pitjor d’aquests dos anys de pandèmia? Les empreses que s’han quedat pel camí i les que, encara que resisteixen, acumulen deutes abundants. Parlem de petits empresaris. –¿Hi ha hagut alguna cosa bona? Tenir la convicció que el Gremi no ha deixat mai de batallar per ells. També l’acord per ampliar les terrasses, la correcció transitòria de l’increment abusiu de taxes o haver sigut l’única comunitat que va aprovar una norma que obligava a reduir els lloguers en proporció a les restriccions. Aquests acords entre el Gremi i les administracions han salvat negocis. –El Gremi manté una relació habitual amb els polítics. Sí, forma part del nostre dia a dia. –Tu t’has dedicat a la política. Vaig ser regidor a Barcelona fa molts anys. Va ser un període breu i intens, que vaig tancar amb un sabor agredolç. –¿Agredolç? No estava preparat per ser objecte de difamació. Parlo de la trama corrupta de concessió de llicències a Ciutat Vella. La notícia va saltar el 2010 i la instrucció judicial s’ha tancat ara, 12 anys després. Aquest cas s’ha utilitzat en contra meu en massa ocasions. –¿Quina va ser la teva implicació? Cap. No vaig ser ni imputat ni investigat, ni tan sols no em van citar a declarar com a testimoni. Per ser exactes, en el marc d’un sumari de milers de pàgines, en una conversa intervinguda entre un dels principals imputats i el llavors gerent de Seguretat, Joan Albert Dalmau, s’esmentava que jo havia exercit d’advocat, la qual cosa és certa. Aquest gerent també va patir injustament el desprestigi i mai no ha sigut reparat. –¿Com et vas veure immers en la polèmica? La Vanguardia va donar pàbul a unes filtracions, clarament intencionades, i va barrejar el meu nom amb el dels que realment estaven implicats en la trama. No es pot obviar el context: a finals del 2010, el projecte socialista estava molt desgastat després de 30 anys de govern. Tot valia contra el PSC. –Quin embolic, ¿no? Sí, però que cadascú carregui la seva consciència professional. Crec que de vegades la premsa no és conscient del mal que pot arribar a causar. Aquest diari i altres mitjans es van fer ressò de la meva total desvinculació amb els fets l’endemà. –¿Com el vas viure? Amb frustració i amb un gran sentiment d’injustícia. Em vaig recolzar en la meva família i els meus amics. És obvi que aquests articles, malgrat que jo no tenia res a veure amb la trama, expliquen el final de la meva carrera política el 2011. –Imagino que els teus companys de govern et van recolzar, ¿no? Sí, vaig rebre el recolzament tant de l’alcalde Jordi Hereu com del màxim responsable de la federació socialista a Barcelona, Carles Martí. Recordo la roda de premsa que vaig fer al costat de Jordi William Carnes per apaivagar el soroll mediàtic. Sent jo tan jove, el seu recolzament em va ajudar a mantenir la fermesa: una sala plena de periodistes impressiona, i més en un assumpte tan delicat. Vaig dir llavors, i ho mantinc, que era curiós que algú no acusat de res hagués de sortir a defensar-se. –Es va parlar molt de l’exregidora Itziar Gonzàlez. I convindria posar-hi una mica de llum, perquè no tot el que es repeteix sobre ella és necessàriament cert. –¿A què et refereixes? Gonzàlez es va dedicar a explicar que les amenaces que va patir (no va ser l’única) provenien de l’agrupació socialista de Ciutat Vella, liderada per mi en aquell moment, la qual cosa no tenia, ja llavors, ni cap ni peus. Doncs bé, un dels implicats en la trama, Joaquín Quílez, ha reconegut ser l’autor de les amenaces. Mai no hi va haver cap trama política com s’ha volgut fer creure. Gonzàlez deu una disculpa al PSC de Ciutat Vella per aquesta acusació tan greu. –¿Aquí acaba la història? No. També se li atribueix el mèrit d’haver destapat la trama corrupta. Jo no dubto del seu compromís amb la lluita contra la corrupció, però la informació publicada ja el 2010 atribueix el descobriment de la trama a una punxada telefònica casual que es va produir durant la investigació dels prostíbuls de Castelldefels. Aquesta és la veritat i se sap des del 2010. I podríem continuar. –Aquest episodi de corrupció a Ciutat Vella no seria més que una anècdota del passat si no t’hagués perseguit. Jo més aviat diria que han fet que em persegueixi, prescindint per complet de la veritat. De manera recurrent des que dirigeixo el Gremi de Restauració, algunes persones han utilitzat aquest assumpte per desprestigiar la meva feina i sembrar dubtes sobre la meva honorabilitat. És intolerable, sobretot coneixent la meva total desvinculació. És una manera deplorable de fer política. –¿A qui et refereixes? Són sempre els mateixos els que recorren a aquestes pràctiques miserables. Algú que ho ha fet en diverses ocasions és l’exregidora de Ciutat Vella Gala Pin, amb l’objectiu de desautoritzar les reivindicacions que m’ha correspost defensar com a director del Gremi. Probablement pretenia acoquinar-nos, però no ho ha aconseguit mai. –Posa’m algun exemple. L’assetjament va ser molt intens durant el mandat 2015-2019 i em consta que es continua produint. El juliol del 2018, vam demanar públicament a Pin incloure Ciutat Vella en l’acord de les terrasses al qual havíem arribat amb el govern del qual ella formava part. La seva resposta va ser immediata: obviar la petició del Gremi i difamar-me públicament a través de les xarxes recorrent a l’article esmentat de La Vanguardia. Ho tinc degudament documentat. –Difama, que alguna cosa queda, ¿no? Exacte. En el fons els molesta que la gent es defensi amb solvència. No entenen que els ciutadans no som ni súbdits ni vassalls. Voldrien silenciar les opinions que no coincideixen amb la seva i les d’aquells que els recordem quines són les seves obligacions com a servidors públics. I quan no ho aconsegueixen, recorren a la difamació i a la mentida. No imagino una definició millor de l’abús de poder. –¿Com vas reaccionar? Vaig escriure a l’alcaldessa per censurar aquestes pràctiques i demanar-li empara com a exregidor. Els líders de l’oposició de llavors (Trias, Bosch, Mejías, Collboni i Fernández Díaz) es van posar en contacte amb mi per mostrar-me el seu recolzament. Els ho vaig agrair molt. –¿L’alcaldessa et va contestar? No, i crec que hauria sigut el correcte. També és cert que la relació entre el Gremi i el govern municipal era tensa. Per sort, la pandèmia ha permès construir importants acords que han protegit el sector, que és del que es tracta. He de dir que, malgrat les múltiples discrepàncies públiques que hem mantingut, la relació amb l’alcaldessa sempre ha sigut respectuosa. –¿Per què t’has decidit a denunciar-ho ara? Per la necessària reparació de la injustícia soferta. Perquè feia 12 anys que estava callat. Perquè l’estratègia de no alimentar el monstre no significa que aquest es comporti amb decència. Perquè no val tot, ni en la vida ni en la política. I perquè vaig escoltar fa poc Felipe González explicar en el programa de Jordi Évole els motius pels que es difama a determinades persones. –¿Què deia Felipe? «Quan la gent tem que tornis, l’assetjament no acaba. L’estratègia es basa a destruir la teva honorabilitat, i quan arriben a la conclusió que no hi ha res, s’ho inventen». Per primera vegada vaig entendre que el que em passva no era només producte de la malícia com sempre havia pensat. –T’has plantejat tornar a la política? No depèn només d’un. Menteixo si dic que no ho he pensat o que no m’ho han preguntat. El tema no és tornar, sinó per a què: ser-hi per ser-hi, ho descarto completament. Ara mateix em sento útil on soc, al servei del sector de la restauració. Des del Gremi tinc l’oportunitat de defensar un model de ciutat en què crec. Soc feliç amb el que faig.

El més llegit