La Colònia Güell, el llogarret gal del Baix Llogregat, en lluita pels seus camps

Després de diversos dies de pluja, el cel s’ha despertat d’un blau lluminós i l’herba, alta i d’un verd espectacular, dansa amb el vent amb la silueta de Collserola al fons. Els ocells canten –disculpin si sona cursi, és divendres pre Sant Jordi, però el relat és fidel, creguin-me– i costa creuar-se amb algú per la tranquil·la via de cornisa, més enllà d’algun ‘runner’. Mentrestant, a escassos metres, a la Colònia Güell, un grup d’escolars ronda a aquesta hora del matí els deserts carrers en la clàssica gimcana modernista i algunes persones grans, algunes extreballadores de la fàbrica, prenen el sol, assegudes davant de casa seva. En moltes d’aquestes cases penja un tros de tela blanca amb el missatge: «Salvem l’entorn de la Colònia Güell. Contra l’especulació urbanística». Aquest és l’ambient que es respira en aquest preciós racó de Santa Coloma de Cervelló, on amb prou feines viuen uns 700 veïns, fet construir per Eusebi Güell, que dona nom a gairebé tot aquí. El monument principal dedicat a ell, al centre de la plaça del «poble», aquest 22 d’abril encara conserva el davantal que el 8 de març les feministes locals van posar a «l’amo» amb la mítica frase de Rosa Luxemburgo: «per un món en el qual siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures». María Morales i Candi Reyes són exemple de la transversalitat de la plataforma Salvem l’entorn de la Colònia Güell. Ella és una estudiant de 20 anys; ell, un arquitecte que suma unes dècades més. Tots dos mostren amb orgull el verd entorn de la Colònia mentre expliquen els seus objectius, que es resumeixen ràpidament: no volen que es construeixi ni un sol edifici als seus camps, que, remarquen, són «espai agrícola i corredor biològic». Un planejament de 2008 hi preveu la construcció de 1.350 vivendes, que representarien uns 4.000 veïns nous. És a dir, augmentar la població de la Colònia en més d’un 600% malgrat l’impacte ecològic (i no només això) que suposaria per a aquest petit nucli. Operació immobiliària que es volia dur a terme en uns terrenys que són públics en un 80%, propietat de l’Incasòl, és a dir, de la Generalitat, i això indigna especialment els impulsors de la plataforma. Amb un breu passeig per aquest singular enclavament –des de 1990 és Bé d’Interès Cultural (conjunt històric)– n’hi ha prou per adonar-se que aquest tema els preocupa (les pancartes contràries al pla formen part del paisatge). Però han passat moltes coses des del 2008 i el forassenyat pla va quedar en un calaix, com tants d’altres al Baix Llobregat i en tot el país després de l’esclat de la crisi del maó. Actualment, el Consorci de l’Entorn de la Colònia Güell –integrat per l’Incasòl i els ajuntaments de Santa Coloma de Cervelló i Sant Boi de Llobregat– treballen en una «nova proposta global de planificació urbanística sostenible al servei de les persones». «Repensar l’àmbit» L’objectiu del consorci és, segons expliquen, «repensar tot l’àmbit de forma global», «revisant i actualitzant els quatre planejaments actualment vigents, que no satisfan cap de les administracions consorciades», justifiquen. Planejaments que preveien aixecar 207.000 metres quadrats de sostre i 1.570 vivendes (a més de les 1.350 al costat de la Colònia Güell n’hi havia previstes 220 més en terrenys del veí Sant Boi), la majoria dels quals se situarien a sobre de la via de cornisa, el bucòlic escenari que obria aquesta peça. El punt de partida d’aquest replantejament podria ser una victòria per al moviment veïnal i ecologista. El consorci admet que aixecar 1.350 vivendes sobre la via de cornisa no és una bona idea. Però les demandes de la plataforma van bastant més enllà. «Ja n’hi ha prou, de maó. Ja n’hi ha prou que construir sigui l’única manera dels ajuntaments per generar ingressos. És clar que veiem la necessitat de vivenda, però existeixen altres maneres que no generarien aquest impacte ecològic. Mirem quants pisos buits hi ha. Rehabilitem el molt sòl industrial en desús i convertim-lo en vivenda», assenyalen. «La història es repeteix» Tot i que només té 20 anys, Morales sent que «la història es repeteix». Viu a Santa Coloma de Cervelló, en un barri aixecat, just quan ella va néixer, en uns terrenys que els veïns van intentar protegir, aleshores sense èxit. Tot i que per redactar el nou pla urbanístic el consorci ha organitzat un ampli procés participatiu i insisteixen que volen que sigui un pla «sostenible» i «de consens», segons Reyes, es tracta de fum. Al si de la plataforma hi va haver disparitat de criteris sobre si participar-hi o no. Reyes s’hi va negar. Morales, en canvi, va optar per fer-ho. Sentia curiositat. «Ara me’n penedeixo. Moltes preguntes anaven enfocades perquè sortís el que ells volien. Preguntes com ¿creus que els joves necessiten vivendes?», recorda Morales, convençuda que «fiar el futur de la zona una altra vegada a la construcció és un error». Consulta popular «Si volen participació, que organitzin una consulta popular amb una pregunta clara: ‘¿Vols que construeixin als entorns de la colònia? Sí o no’. De fet, ERC incloïa la consulta al seu programa electoral», defensa Reyes, veí de la Colònia Güell des de fa 16 anys i un dels membres més actius de la plataforma, integrada en la coordinadora SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, que la setmana passada va demanar una moratòria de llicències a tota la comarca, en la qual hi ha infinitat de plans en marxa (Gavà, Cornellà...). Com que la premissa inicial del nou pla és substituir uns planejaments que ni els ajuntaments implicats ni la Generalitat veuen «coherents» –segons les seves paraules–, és fàcil intuir que el nou pla en reduirà l’impacte: disminuint el nombre de pisos i canviant la seva polèmica ubicació. Malgrat aquesta fundada intuïció, la plataforma segueix en guàrdia i insisteix que el seu objectiu és la construcció zero.

La Colònia Güell, el llogarret gal del Baix Llogregat, en lluita pels seus camps

Desenes de pancartes contra un pla urbanístic en redacció pengen dels balcons de les característiques vivendes que Eusebi Güell va fer construir el 1890 per als treballadors de la seva fàbrica

El més llegit