Després de diversos dies de pluja, el cel s’ha despertat d’un blau lluminós i l’herba, alta i d’un verd espectacular, dansa amb el vent amb la silueta de Collserola al fons. Els ocells canten –disculpin si sona cursi, és divendres pre Sant Jordi, però el relat és fidel, creguin-me– i costa creuar-se amb algú per la tranquil·la via de cornisa, més enllà d’algun ‘runner’. Mentrestant, a escassos metres, a la Colònia Güell, un grup d’escolars ronda a aquesta hora del matí els deserts carrers en la clàssica gimcana modernista i algunes persones grans, algunes extreballadores de la fàbrica, prenen el sol, assegudes davant de casa seva. En moltes d’aquestes cases penja un tros de tela blanca amb el missatge: «Salvem l’entorn de la Colònia Güell. Contra l’especulació urbanística».