Gairebé el 5% de les famílies barcelonines comparteixen pis amb altres persones

Barcelona ha tornat a radiografiar les vivendes, tipologies llars, perfils i condicions de vida de la seva població per determinar l’evolució de les seves característiques sociodemogràfiques, quatre anys després de la primera enquesta que se’n va fer. L’allau de dades recopilades revela un augment de les anomenades multillars (on cohabiten diferents nuclis de convivència), que representen ja un 3,5% del total i un 4,7% de la població. També mostra un auge del règim de lloguer (40,1%), amb un preu mitjà (inclou rendes antigues i de durada determinada) de 802 euros, en comparació amb els 723 que de mitjana paguen els hipotecats. L’informe fins i tot retrata un element que des de la pandèmia i el confinament s’ha convertit en determinant per a la qualitat de vida: un 14% no tenen balcó, terrassa, pati o jardí privats. L’Oficina Municipal de Dades (OMD), en col·laboració amb l’Àrea de Drets Socials, ha publicat els resultats de l’exhaustiu estudi, que multiplica per sis la mostra de les enquestes que fan l’INE i l’Idescat, fins al punt de permetre l’anàlisi a nivell de districtes, remarquen. Aleatòriament parteixen de 10.787 edificis i les respostes corresponen a 4.671 vivendes, 4.552 llars i 11.092 persones, entre meitat de novembre de 2020 i finals de febrer de 2021. Els analistes destaquen, per tant, que «no recullen la millora de la situació econòmica de la ciutat durant els últims trimestres de l’any passat, però tampoc l’impacte de la crisi actual». Menys pisos buits La lupa introduïda en totes aquestes vides dona dades exactes sobre la població: 751.378 llars integrades per 2,42 persones de mitjana i un saldo de més de 100.000 nous residents que en l’edició anterior. És remarcable l’estimació de 29.613 pisos buits (d’entre 740.313), però crida l’atenció la disminució de residents que han viscut sempre a la ciutat (49,6%), sis punts per sota del 2017. Hi ha un 8,7% que hi viuen des de fa un parell d’anys, però a Ciutat Vella arriben al 18%, xifra que el converteix en el districte amb més veïns nous o de pas. De fet, més de la meitat de persones en la franja de 25 a 34 anys fa menys de 10 anys que viuen a la ciutat. Aquesta franja jove, que en molts casos pot optar per compartir pis a causa de les dificultats econòmiques per costejar-se un lloguer –això ha fet que parelles i famílies s’hagin vist forçades a compartir sostre–, nodreixen amb tota probabilitat el 3,5% de les anomenades «multillars» (en comparació amb el 2,8% de fa quatre anys), on se sumen diferents nuclis de convivència amb separació d’economies (alimentació i despeses) i que ocupen àrees diferenciades de la vivenda. Exclou els nuclis familiars de més de cinc membres per no distorsionar les dades amb «pisos col·lectius», destaquen. En conjunt representen el 4,7% de la població (amb un màxim del 8% també a Ciutat Vella) en un context marcat per l’increment d’inquilins (guanyen gairebé dos punts) davant la disminució de residents en règim de propietat (55,8%). D’aquests últims, poc més de la tercera part estan pagant una hipoteca. Hi ha una gran diferència entre els que tenen un lloguer indefinit i paguen 534 euros de mitjana i els 870 dels contractes actualitzats (l’any 2017 eren 744). Tampoc és barat el cost d’una habitació de lloguer (423,8 euros). Entre els inquilins, un 53,2% lloguen per convicció, mentre que els altres preferirien ser propietaris. Els que lloguen són sobretot estrangers, mentre que les vivendes només ocupades per espanyols són de propietat en dos de cada tres casos. Creixen les llars amb dues persones El retrat de les llars reflecteix també una disminució dels unipersonals, que perden més de tres punts percentuals fins a quedar-se en el 24%, mentre creixen els de dues persones, que ja arriben al 35,4%. Una altra reducció la protagonitzen els monoparentals (un adult i un –o més– menor de 25 anys), que ara representen un 4,3% del total. En canvi, creixen les parelles sense fills (fins al 26,4%) i amb fills (28,9%). En general, gairebé tots estan satisfets amb el seu domicili i només un 6% creu que necessita una reforma integral, en comparació amb el 25,4% que farien alguns arranjaments. No obstant, a les zones amb rendes més baixes, la rehabilitació integral té el doble de demandants. Físicament, les vivendes barcelonines tenen una superfície mitjana de 85,8 metres quadrats, tot i que la majoria (29,3%) tenen entre 51 i 70 metres quadrats. Els minipisos de menys de 50 metres, tan buscats a la ciutat per als qui s’emancipen, representen un 13,1%, i només un 6,5% de llars tenen més de 150 metres quadrats. Encara hi ha un dolorós 44% de vivendes que no disposen d’ascensor, situació que complica l’accessibilitat, especialment a Ciutat Vella i a Horta-Guinardó. En un 60,7% dels casos, les vivendes no són accessibles per a cadira de rodes. Quant a serveis, el 92,4% tenen internet.

Gairebé el 5% de les famílies barcelonines comparteixen pis amb altres persones

La segona enquesta sociodemogràfica local revela que el 4,7% de la població viu en pisos amb separació d’economies. El cost mitjà dels lloguers és de 802 euros, en comparació amb la mitjana dels 723 que es paguen d’hipoteca

El més llegit