L’Olla del Rei: on la naturalesa s’obre pas a Castelldefels

L’ecologista Ramon Sanahuja condensa el que ha passat en els últims 20 anys a l’Olla del Rei en una frase: «La naturalesa ha recuperat el que era seu». Així, gairebé com un miracle, en una zona de dunes —s’ajup i ho mostra agafant la terra amb la mà i deixant-la caure—, creixen altives un petit grup d’orquídies, una de les (desconegudes) joies d’aquest espai natural clau per a la biodiversitat de Castelldefels. Una zona humida d’un gran valor ecològic que té una llacuna que es va crear el 1998 al llavors flamant Campus del Baix Llobregat de la UPC i que ràpidament es va omplir de plantes, ocells, amfibis i rèptils. «L’explosió de vida ha sigut brutal», explica emocionat l’activista, un dels membres més actius de la plataforma ecologista i veïnal Salvem l’Olla del Rei, que busca protegir aquesta zona de boscos de ribera i llacunes interconnectades, qualificada com a Important Bird Area (IBA). 72 espècies Expliquen —els ornitòlegs, no són enraonies— que la freqüenten 72 espècies d’ocells, entre els quals hi ha 22 espècies protegides com el ‘blauet’, icona de la plataforma. N’hi ha prou de passejar una estona per allà per confirmar que no exageren. El cant de les aus és fàcil d’escoltar quan els avions donen treva. Tot just començar el passeig pel bosc de ribera al costat de Sanahuja, es creua en l’escena un conill, gairebé com en ‘Alícia al País de les Meravelles’. Els activistes tenen molt clar el seu objectiu: la modificació del PGM per blindar els terrenys i que deixin de ser urbanitzables, per evitar que s’hi pugui construir, ni ara ni mai. La batalla actual és que l’enclavament sigui declarat ZEPA (Zona d’Especial Protecció per als Ocells). La primera gran victòria del col·lectiu va ser precisament evitar la construcció d’un gran edifici que ja havia començat a construir-se: l’ampliació de l’Institut de Ciències Fotòniques. «Ens vam assabentar que hi estaven a punt de construir quan vam veure ja les màquines. Hi havia unes 50 persones treballant ja. Però ens vam organitzar. Vam escriure correus en anglès a tots els investigadors del centre, on treballen científics de moltíssimes nacionalitats, i els vam explicar els valors ornitològics de l’espai on volien construir, i un dia ens vam ajuntar un bon nombre de veïns i vam ocupar les obres per denunciar-les. I, no sabem com, però van agafar les màquines i se’n van anar per on havien vingut», recorda amb merescuda èpica Sanahuja. Al lloc on van aconseguir aturar la construcció, els veïns van fer una petita bassa amb la intenció de recuperar les granotes de reineta, la qual van batejar com la Bassa de la Reineta. Una manera constructiva de celebrar la seva victòria. En el cartell que van col·locar per senyalitzar-la, una curiositat: «¿Sabies que el gripau corredor, en condicions extremes, pot completar la metamorfosi en només 24 dies?». L’Ajuntament de Castelldefels va demanar, l’octubre del 2018, al doctor Joan Pino un informe sobre els valors naturals dels aiguamolls que confirma tot el que defensen els ecologistes. L’enclavament és un tresor (i l’actual crisi climàtica fa més necessari que mai protegir-lo). A més de les aus, el director del CREAF destaca també la presència d’«espècies rellevants de plantes amb les arrels dins de l’aigua però fulles aèries» i els arbres dels voltants de l’estany. Durant el passeig, l’activista assenyala totes les coses bones, que en són moltes, i també les dolentes (que lluiten per canviar), com ara el mal estat en què es troben algunes zones «per deixadesa municipal», remarca. A aquest lloc també hi van joves a fer ‘botellons’, com demostren els vidres trencats, les ampolles de plàstic, les bosses de patates i les caixes de tabac buides en algun dels racons del bosc, que indignen els ecologistes. També hi ha ruïnes des de fa lustres allà tirades, que enfaden sobre manera els membres de la plataforma, que regularment organitzen brigades de neteja del territori. «Una vegada vam portar tots els residus a la plaça de l’ajuntament i vam muntar una exposició amb tots», recorda. Una altra de les batalles de la plataforma és la lluita contra la contaminació de l’estany en episodis de pluja o d’avaria. «Malgrat les promeses, els abocaments d’aigües residuals continuen matant dia rere dia. Els abocaments d’aigües residuals a l’Olla són un delicte ambiental i exigim responsabilitats», remarquen en el seu manifest. Des de l’Ajuntament de Castelldefels apunten que es troben «en fase de modificació del planejament urbanístic de la zona, juntament amb les institucions competents, com l’Incasol i la Direcció General d’Universitats (Generalitat), i que han creat una comissió tècnica de desenvolupament de la zona, que segueix la directriu principal de preservar i protegir l’Olla del Rei com un espai singular, un treball que s’està fent en col·laboració amb diferents col·legis professionals».

L’Olla del Rei: on la naturalesa s’obre pas a Castelldefels

Aquesta zona humida d’un gran valor ecològic, amb una llacuna, ja icònica, que es va crear el 1998 al llavors flamant Campus del Baix Llobregat de la UPC, s’ha convertit en poc més de 20 anys en un espai únic a la comarca format per llacunes, boscos de ribera i prats humits

El més llegit