El comerç de l’Eixample clama per un pla d’usos consensuat que no l’asfixiï

Una vegada més, s’han assabentat del seu futur per la premsa. Aquesta és la queixa unànime dels diferents sectors econòmics més o menys afectats pel pla d’usos de l’Eixample, que persegueix preservar la varietat comercial i serveis de proximitat, potser amb un arrasador massa global i estricte, coincideixen des de les diferents associacions consultades. Algunes insisteixen que és contraproduent posar traves a la recuperació econòmica després d’una crisi que s’ha encebat en aquest cèntric districte. D’altres creuen que tallen les ales a la millora o ampliació de nous negocis que hagin aconseguit funcionar. En general, admeten una regulació que eviti el monocultiu comercial, però de forma més acotada a les zones en risc de gentrificació i no generalitzada, com defensa el partit d’Ada Colau. «Som els veïns de planta zero i també ens han d’escoltar», reivindica Xavier Llobet, president de Coreixample. Allà han sigut testimonis directes de l’evolució de canvis com el del carrer de Girona. Sempre hi ha qui en resulta més perjudicat, avisa. «Nosaltres demanem que només afecti eixos pacificats o d’entorn pròxim», resumeix. Regular per evitar màxims implica riscos col·laterals, adverteix, com que es dispari la cotització de les llicències de restaurant on no se’n poden obrir més, o que un eix perdi força al no poder concentrar un tipus d’oferta que pot arribar a ser un reclam. Més dràstic que a Sant Antoni Alineat també en la patronal Barcelona Comerç d’eixos de barri, Jordi Arias, des de Sant Antoni Comerç, emfatitza que el seu barri ja té un pla d’usos propis, però que el nou és encara més restrictiu. «Demanarem que no ho sigui tant. Estem en total desacord amb el nombre de llicències per metre quadrat». Parla amb prudència perquè fuig del debat polític i espera «millorar» el pla amb diàleg. Així es van comprometre els comuns fa uns dies després de la rebel·lió d’altres grups: un any per davant per debatre –per fi– i parlar sobre el que ha d’incloure o no aquest pla, amb la consegüent moratòria de llicències vigent. Però la comissió de seguiment seran tan plural que Oriol Agulló, gerent de l’Eix Comercial Sagrada Família, tem que la presència del comerç, «que és el principal afectat, quedi diluïda». «No estem en contra del model, sinó de les formes. Ho presenten sense debatre i de moment durant un any no hi ha llicències. Això ha paralitzat ampliacions o locals que estaven emparaulats.» Creu que el pla «complica el normal desenvolupament de l’activitat econòmica». Perquè en alguns casos l’especialització és bona, assegura aquest expert, associat tant a Barcelona Comerç com a Barcelona Oberta, on s’alineen els eixos més cèntrics i turístics. ¿Hi ha risc de saturació? Tots comparteixen la idea que l’Eixample és tan gran i divers que unificar restriccions resulta un disbarat. No tot és Enric Granados, en resum. Així, segons les dades aportades pel consistori, el districte suma 14.416 locals, un 28% dels quals es destinen a restauració, autoserveis, comerços alimentaris, botigues de conveniència i activitats musicals. Els restaurants i establiments de degustació en sumen 3.279, és a dir, representen un 20% del total de l’oferta de l’Eixample i gairebé un 30% de l’esmentada branca en el conjunt de la ciutat. Entre els comuns hi ha temor municipal que els quatre eixos verds i places que es començaran a crear el juny en el marc del pla de superilles (arribaran a 21 el 2030) fomentin una indesitjable ‘parctematització’ amb sobredosi de negocis més per a passejants i visitants que per als veïns. Davant el risc que s’estenguin més enllà d’aquests eixos, defensen una actuació radical de restricció generalitzada que a més «simplifiqui» el control. Per contra, els seus socis socialistes defensen actuar només en els 21 eixos i la seva zona d’influència. Preocupació en restaurants i hotels Des del Gremi d’Hotels, que ja té les seves pròpies limitacions amb el PEUAT, veuen amb preocupació el pla perquè l’hoteleria prefereix entorns amb la màxima oferta de serveis i vida. Per Manel Casals, el director del Gremi d’Hotels, el primer error ha sigut la falta de consulta prèvia als afectats. El segon, «triar el pitjor moment quan encara no hem sortit d’una crisi que ha provocat molts tancaments». I, finalment, considerar com un tot aquest districte amb realitats tan variades: de la màxima acció al gairebé avorriment. Per això recolzen més la tesi socialista i anuncien també al·legacions. El període d’al·legacions és de dos mesos (ja en recta final) a menys que hi hagi una pròrroga, com han reivindicat patronals com Barcelona Comerç. La seva directora, Núria Paricio, també prepara una bateria d’al·legacions. Al·ludeix a diversos projectes frustrats i al mal que farà al comerç i l’hostaleria, a més de gimnasos i tallers, per exemple, i «fora de temps». Des de l’Eix Nou Eixample, amb comerços a la Nova i a l’Antiga Esquerra del districte, exigeixen «claredat». Sergio Moral, president de l’entitat, assumeix una regulació global de la zona però que no impedeixi el creixement dels negocis i en el qual es compti amb els afectats. En canvi rebutja totalment les superilles. El Gremi de Restauració està analitzant la proposta inicial del consistori. El seu director, Roger Pallarols, lamenta l’«enorme inquietud» que ha creat l’anunci en el seu sector, al qual es posen traves per créixer. «És un error estratègic», diu, per això al·legaran. Tot i que confien a negociar un pla que «equilibri les necessitats del territori».

El comerç de l’Eixample clama per un pla d’usos consensuat que no l’asfixiï

Botigues, serveis i hostaleria, lamenten que l’ajuntament hagi impulsat la seva proposta sense diàleg previ

Alerten que coartarà la reactivació econòmica en un moment en què caldria incentivar-la

El més llegit