El que està passant a les Glòries després de l’obertura del túnel d’entrada a Barcelona transcendeix l’àmbit de la plaça més gran de la ciutat. Aquest dimecres s’han repetit les retencions i l’emprenyada dels conductors, malgrat que el consistori assegura que les coses estan anant millor i que el volum de trànsit i embussos és molt semblant al de la setmana anterior, quan els vehicles travessaven el lloc per la superfície. El repte, o el problema, segons es miri, va més enllà, perquè tots els accessos al nucli urbà i les grans artèries, rondes a banda, han experimentat els últims anys, dècades fins i tot, una progressiva estrangulació de la mobilitat privada que no s’ha vist acompanyada d’una reducció similar del volum de cotxes. La raó pot ser la dificultat de canviar els hàbits vinculats a la mobilitat i la lentitud a l’hora d’assumir el concepte d’intermodalitat, però la resposta també pot estar en la falta de coordinació metropolitana en matèria de mobilitat o l’eficiència del transport públic que entra a la capital catalana des del Llobregat, el Vallès i el Besòs.