El ‘botellon’ i l’incivisme tornen el sereno al Poblenou

Aquests dies és el Manuel qui, al matí i a la nit, s’encarrega d’obrir i tancar el parc. Viu en un dels edificis que flanquegen aquest solar al costat de les vies del tren, a l’illot que formen els carrers de Sancho de Àvila, Pamplona, Tànger i Zamora, al barri del Parc i la Llacuna del Poblenou. Un lloc objectivament lleig, amb quatre bancs, esfilagarsat urbanísticament. Provisional, segons el districte de Sant Martí. Un imant de tot el pitjor, segons els veïns. Que el Manuel sigui el sereno, que seva sigui la tasca de gestionar la tanca, és el resultat de sis anys de cops de cap contra l’Administració. Tot va començar amb el botellon i l’incivisme, el no dormir i sentir-se insegur, i ha acabat amb els residents pagant el mur d’acer i, per ara, gestionant-ne l’accés. És com si aquest racó de Barcelona s’hagués independitzat de la resta de la ciutat. Però no, perquè el cartell que dona accés al suposat parc és del color verd de tots els parcs, amb el logo de l’ajuntament i aquests dibuixets amb el que es pot i no es pot fer. Però compte, aquest tros de cartró també l’han hagut de pagar els veïns. En total, el projecte els ha sortit per uns 70.000 euros que han sortit a uns 350 euros per pis. Al màxim que aspiren ara és que el districte rebi l’obra i es faci càrrec del camp clos perquè ells no hagin d’estar discutint amb els que, per exemple, no volen abandonar el lloc. Però perquè això passi, el districte els reclama un estudi topogràfic d’un solar que és de titularitat pública. Els estalviarem les fotos facilitades per les comunitats de veïns que inclouen, a més de la brutícia que deixa qualsevol ‘botellon’, excrements humans en totes les seves possibles textures, xeringues, rates i preservatius. Diuen que tot comença el 2016, quan la construcció dels edificis crea un interior d’illa públic que hauria emocionat Ildefons Cerdà en persona, que en el seu pla d’eixamplament de Barcelona de 1859 preveia que aquests llocs es destinessin al gaudi ciutadà i no a les oficines o els aparcaments, com acabaria passant a l’Eixample. Llavors no existien els gots de plàstic ni aquests altaveus tan petits com empipadors. No va comptar l’urbanista que la seva idea requeria dos elements clau: la traça dels usuaris i el correcte manteniment. Al principi, el 2016, van intentar resoldre la situació amb vigilància privada, però allò era un pedaç car i poc eficaç. L’any següent van iniciar el camí de la tanca. Va ser llavors quan van sentir per primera vegada l’argument municipal de la provisionalitat. «No sé quin concepte tenen del que és i no és provisional, però a aquest ritme acabarem tots al manicomi», comparteix l’Ada, una de les veïnes de Sancho de Àvila, que admet que aquestes dues setmanes de tancament nocturn «ja s’estan notant molt». El problema, prossegueix, és que tenen molt a prop temples de l’oci nocturn com Razzmatazz, i ells són en zona de pas de la parada de metro de Marina. El transport públic i la nit..., el mateix els passava als veïns de la Vila Olímpica amb la parada de la línia 4, que omplia el carrer de Moscou de vida molt dolenta. Un portaveu del districte afirma que es tracta d’un «espai provisional, ja que està previst que aquí s’ubiqui un equipament esportiu en el qual l’Institut Barcelona Esports ja està treballant». El projecte està, assenyala aquesta mateixa veu, en el tràmit de licitar la redacció del projecte executiu, així que la cosa fa pinta d’anar per llarg. Informa, a més, que el consistori va acceptar la tanca proposada i instal·lada pels veïns i pròximament, sosté, «tenen previst visitar l’espai per avaluar la possibilitat d’assumir l’obertura i tancament de l’espai».

El ‘botellon’ i l’incivisme tornen el sereno al Poblenou

Els veïns de diversos edificis tanquen un interior d’illa per poder descansar per les nits. El parc és de titularitat pública i denuncien les traves municipals i els sis anys de batalla per aconseguir tancar l’espai

El més llegit