El 1888,Eusebi Güell convertia el palau que porta el seu nom, i la firma d’Antoni Gaudí, en residència familiar i en espai de trobada cultural i social de la burgesia barcelonina del moment. Però a la finca, una fita del modernisme i del genial arquitecte de Reus, es va reservar un espai per als negocis del ric empresari: despatx, biblioteca, sala d’espera i oficines per gestionar la producció i venda del vi que elaborava al Garraf. Habitacions ara tancades al públic i que la Diputació de Barcelona, propietària del Palau Güell,incorporarà al recorregut museístic abans del 2026, data donada per a l’acabament de les obres a realitzar per adequar els espais a les visites. La inversió prevista és de 5 milions d’euros, més els sis destinats a la compra dels dos edificis limítrofs del palau, la casa Jordà i l’annex de la casa Fradera, on s’ubicaran els serveis necessaris per gestionar el conjunt monumental –patrimoni mundial per la UNESCO des del 1984– i que ara s’allotgen en les habitacions en les quals al seu dia va treballar Eusebi Güell.