Els contrastos habituals a qualsevol gran ciutat mostren en aquest racó de l’Hospitalet una duresa especial. Per sota, a escassíssims metres, els veïns de vuit dels coneguts com a blocs Ciutat Comtal viuen en vivendes apuntalades per deficiències estructurals serioses. Puntals que es poden veure des del carrer, pels petits balcons, darrere de l’impossible ‘tetris’ de bicicletes i la roba estesa. Per sobre, a la mateixa distància però en l’altra direcció, els famosos blocs de la Florida, una de les zones més empobrides de l’àrea metropolitana de Barcelona, escenari de les cançons de Morad. Al mig, després de la nau central de la vella (i bonica) fàbrica de ceràmica Cosme Toda, grues altíssimes han començat a aixecar els primers dels 30 edificis de fins a 14 plantes previstos en el pla urbanístic de la zona, un pla que, quan estigui acabat, suposarà l’arribada de gairebé 4.000 veïns —són 1.400 pisos nous—, en una de les ciutats més denses, més dures i menys verdes de tot Europa.