Ada Colau és l’alcaldessa de Barcelona –de la història moderna segur, però qui sap si de tots els temps– que més vegades ha hagut de fer front a una demanda judicial. La consulta sobre la municipalització de l’aigua, el pla per posar ordre als allotjaments turístics, el veto a determinats hotels de Ciutat Vella, l’ús de blocs de formigó..., són més de deu les causes, la majoria ja arxivades, a què s’ha enfrontat el govern municipal. Curiosament, sempre afecten les carteres que controla Barcelona en Comú, no les que estan en mans del PSC. Flota en l’ambient el mantra que determinats ‘lobbys’ són darrere de bona part de l’ofensiva legal contra els comuns. Però en el cas de la demanda contra la zona de baixes emissions sembla aplicar més el que s’espera: indignació per una decisió pública que acaba als jutjats. En aquest cas, la d’un bon grapat d’entitats vinculades amb el transport i entossudides a tornar a la situació anterior al gener del 2020, quan els cotxes més contaminants van deixar d’entrar a la ZBE.