Barcelona és filla de Montjuïc. Hi ha dues raons perquè l’arquitecte Estanislau Roca verbalitzi tan rotundament la màxima. Un dels motius emergeix de l’albor dels temps, quan la muntanya era un illot i el mar arribava al vessant de Collserola, llavors la seva ubicació va permetre que els sediments que arrossegaven corrents, rius i torrents creessin el que ara és el pla de la ciutat. I per tant, la seva potencial existència com a assentament humà. La segona s’ancora en un temps més recent, entre la romanització d’aquestes llars i el segle XX, durant aquestes vint-i-una centúries la pedra que sortia de les entranyes de Montjuïc va servir per edificar Barcelona, de Santa Maria del Mar a la Sagrada Família, del Saló del Tinell al Banc d’Espanya, que va ser l’últim edifici de la ciutat en aixecar-se amb un material tan preuat.
Plans fallits
¿Barcelona sabrà algun dia què fer amb Montjuïc?
Els barcelonins sempre han sentit desafecció per la muntanya que històricament ha acollit el que no es vol: cementiris, pedreres i abocadors, i un castell símbol d’opressió
Els múltiples intents per urbanitzar la zona sempre s’han quedat a mitges, ara habitants i agents del parc exigeixen més serveis en unes jornades que acull el MNAC

Temes:
El més llegit
- "Inoblidable": el bar de Mataró aclamat per les seves saboroses tapes
- El racó de Sant Cugat del Vallès que està ja en la història del cinema
- Acord en l’ero de la subcontracta de Meta: Els 2.059 acomiadats a la torre Glòries seran indemnitzats amb 33 dies
- Almenys 7 persones viuen entre ruïnes a les Cases Barates
- L’Audiència de Barcelona jutja una àvia per abusar del seu net a Igualada