Fa tot just uns mesos, Antonia L. va deixar enrere mig segle de records al seu pis de lloguer del Poble-sec, amb l’ai al cor, la por d’un canvi de llar i domicili als seus 73 anys, i una sensació d’impotència que l’estava consumint feia mesos. La dona calcula que hauria pagat diverses vegades el valor de la vivenda, ja que fa molts anys que l’administrador els va actualitzar la renda. Després de tant temps, abonava ja gairebé 900 euros per cent metres quadrats gairebé d’origen, assumint ella qualsevol reparació i sense que la quota deixés de créixer: que si un percentatge per contínues derrames, que si la part corresponent de porteria (fins i tot després que aquesta desaparegués), que si l’IBI, ascensor i tota mena de suplement possible. Al final va llançar la tovallola, quan aquesta renda estava a punt d’arruïnar-la.