Una de les coses bones de formar part d’un govern és que la presa de decisions et garanteix una exposició pública constant. Pots donar notícies, surts als mitjans, la gent et coneix. I qui sap, quan arribin les eleccions, els no gaire destres en matèria política potser et voten perquè la teva cara els sona. La part dolenta és que si comandes una ciutat o una regió en coalició, pot ser que les diferències amb el teu aliat quedin diluïdes, que la gent ja no sigui capaç de distingir l’un de l’altre, i que l’oposició utilitzi aquest vincle per desgastar-te. A Barcelona corren aquest risc el PSC i els comuns, i per això a poc més d’un any de les municipals, els socialistes han començat a marcar distàncies amb el grup d’Ada Colau. I en temes sensibles que tenen a veure amb el model de ciutat. Curiosament, en la configuració de l’espai públic, l’alcaldessa sembla tenir més sintonia amb Esquerra.