El mirador de la torre Urquinaona s’obre al públic (12 euros l’entrada)

Va ser una portada d’aquest diari la que va animar definitivament els propietaris dels pisos 17, 19 i 20 de la torre Urquinaona a obrir al públic aquest exclusiu mirador de 360 graus que posa Barcelona als nostres peus. A partir d’aquest cap de setmana (dissabtes i diumenges) serà possible la visita que havien disfrutat els 1.500 visitants que van aconseguir un passi en l’Open House de l’octubre passat. Aquell diumenge, EL PERIÓDICO va alegrar l’esmorzar de la família propietària de les tres plantes. Va arribar el moment de materialitzar una aposta d’altura per la ciutat de Cerdà i Colau: el gran mirador que emergeix a aquest melic de Barcelona conegut com a plaça Urquinaona, que té poc de plaça i molt de melic mal cosit. S’intueix a peu de vorera en l’encreuament de Roger de Llúria i es confirma 70 metres més amunt. Les cicatrius d’Urquinaona són el carrer d’Ausiàs March i la ronda de Sant Pere, els colls del metro, el quiosc que va deixar de vendre diaris pels ‘souvenirs’ (escassos i lletjos), els gèlids bancs que conviden a continuar fugint i el clos pelat de rates famolenques. Sense límit El magnífic espectacle és a la vintena planta d’aquesta joia arquitectònica: Unlimited Barcelona l’han batejat, Barcelona sense límits, «perquè aquesta ciutat mereix ser contemplada en tot el món com la magnífica urbs que és», afirmava Carmen de la Maza, membre de la societat impulsora d’Unlimited aquest dimecres al matí, quan per fi plovia i el paisatge gris portava l’espectador a París o a Nova York. Per què no. Des d’allà dalt, mentre darrere dels vidres plovia i plovia, les perspectives del carrer de Casp cap a la torre Agbar i de Roger de Llúria ascendint al barri de Gràcia recordaven Wall Street o la rue Saint Honoré. Cada un dels 11 finestrals que abracen la planta 20 són aquest dia estrany un quadro de William Turner (Nova York) o Camille Pisarro (París). Seguint l’ordre contrari a les agulles del rellotge, en el número 1, la Sagrada Família emergint entre les grues. En el 2 i 3, el que anomenen Ciutat Mil·lenària com a horitzó de la plaça de Catalunya, les rambles, el Palau Nacional enfilat per la torre de Calatrava fins al cim de Montjuïc. En el 4 i 4.5, Ciutat Vella, amb la catedral, l’església de Santa Maria del Pi. Des de les posicions 5 i 6, el veí edifici Fàbregas, la caixa de Santa Maria del Mar, l’hotel Vela i assenyalat pel dit de Colom. També la xemeneia de la fàbrica Folch atemorida per la torre Mapfre i l’Hotel Ars. Els números 7, 8 i 9 són per a l’Expo 1888 i els Jocs Olímpics de 1992 i, una altra vegada, la Sagrada, la Vila Olímpica i el parc de la Ciutadella. Es completa l’anell des dels punts 10 i 11: la Barcelona de la industrialització, la dels barris de Sants, Gràcia, Poblenou i Sant Andreu. Capvespres vermells La idea és oferir aquest espai per a esdeveniments, des de casaments (els divendres), banquets, exercicis espirituals de grans empreses fins a la presentació d’un workshop, entre setmana, i els dissabtes i diumenges i altres dies festius, a la gent. En temps de vacances d’estiu, Nadal i Setmana Santa, l’accés serà cada dia. ¿Preu de l’entrada? 12 euros (gratis per als nens menors de 5 anys i ofertes per a més grans de 65 i minusvàlids). Les dones d’Unlimited Barcelona, amb Mireia Besso al capdavant, narren experiències úniques veient els capvespres vermells d’un cel que també existeix. Ho expliquen envoltades d’obres de l’escultor Naxo Farreras i la pintora Pilar Correa, satisfetes d’aquesta gran aposta d’altura per Barcelona.

El més llegit