Van arribar tal qual, a la britànica. Amb el volant a la dreta i l’escala d’accés a l’esquerra. Aquells primers viatgers ocupaven la calçada, o l’empedrat, i pujaven des del mig del carrer a aquest ferro infal·lible, a un Tilling Stevens de dos pisos, 40 cavalls, quatre cilindres, de rodes robustes de cautxú. Imponent, i de motor híbrid. Era el 1922 i la Companyia General d’Autobusos (CGA), nascuda de la burgesia i embrió de l’actual Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), posava en circulació les primeres línies urbanes, amb timidesa, amb el tramvia per davant, traient la barbeta. Com són les coses, la ciutat que fa 30 anys que discuteix sobre el museu del transport, que encara no ha nascut, s’entossudeix a continuar restaurant vehicles que són un tros de la nostra història recent. Aquest primer bus està renaixent ara en una nau de Castellbisbal i en un parell de mesos tornarà a circular, amb l’escala a lloc, per commemorar el centenari de la xarxa d’autobusos de Barcelona.