L’exemple d’Unzué

Va ser una lliçó de vida. Una més de Juan Carlos Unzué. Va arribar amb la seva dona María i el seu inseparable somriure. No hi van faltar, perquè no fallen mai, els seus fills Jesús, Aitor i María. La sala d’actes de la Casa Seat era plena. Hi va assistir, a petició pròpia, el conseller Argimon a qui se li nota, per bé, que és més metge i epidemiòleg que polític. Al seu costat, Aitor Moll, CEO de Prensa Ibérica, i el director d’aquest diari, Albert Sáez. Va moderar l’acte el periodista d’EL PERIÓDICO Marcos López, que va dir estar nerviós, però no en va donar mostres. La seva complicitat amb Unzué va propiciar el clímax ideal per escoltar l’exporter. Hi havia també l’admirat periodista Ramon Besa, coautor del llibre ‘Una vida plena’ (GeoPlaneta) amb l’esmentat Marcos i Lu Martín. No s’ho van perdre els compromesos propietaris de Noel Alimentació, Anna Bosch i Joan Boix. La xerrada va ser emotiva i alegre. Unzué comunica com ningú. Sap com explicar el seu problema, però en lloc de transmetre llàstima aconsegueix l’objectiu de donar a conèixer la malaltia de l’ELA mentre transmet optimisme. A més, pressiona els polítics amb educació perquè aportin més recursos als pacients. «S’ha de viure cada minut de la vida», va dir mentre repetia que és una malaltia incurable, que els metges donen entre tres i cinc anys d’esperança de vida i que el dia que et donen el pronòstic és com si t’anunciessin una sentència de mort. Dit això, va assegurar que no ha tingut ni un dia de davallada des que li van diagnosticar l’ELA. Admirable. Unzué va ser un futbolista que no tenia un ‘no’ per ningú. Ara ningú hauria de tenir un ‘no’ per ell. Llegiu el seu llibre, vegeu el seu documental i escolteu-lo. El que està fent per al seu actual equip (així anomena els seus col·legues d’ELA), no té preu. El Mobile de la remuntada Molta gent, bona organització, ni una mascareta fora de lloc i moltes novetats. O sigui, un èxit. Observo que les sabates tornen a substituir les vambes, que torna l’americana en lloc de la samarreta i que la gent té ganes de festa. La prova és que el robot-bàrman de Telefónica ha sigut una de les principals atraccions. No obstant, el més espectacular, tant per les seves dimensions com per la seva decoració, és l’estand de Huawei. Aquí un pot apreciar les principals novetats del 5G, prendre un refrigeri en un jardí o resar en una petita capella construïda per a l’ocasió. Coincideixo amb Therese Jamaa, l’acabada de nomenar vicepresidenta de Huawei Espanya. Està il·lusionada. M’explica que té en marxa diversos projectes socials i que la tecnologia ha de servir per millorar la vida de les persones. La zona de les ‘start-ups’ és més informal. Els germans bessons andorrans Oriol i Gerard Esteban expliquen la seva empresa Camaleonic Analytics. Han desenvolupat un ‘software’, que, basant-se en la intel·ligència artificial, analitza en temps real l’impacte de la publicitat en esdeveniments esportius. O sigui, que des de Barcelona controlen tota la publicitat de qualsevol retransmissió televisiva mundial. Un altre dels estands més sol·licitats és el de Barcelona Tech. La Corporate Development Director, Mar Galtés, no para. Molts estrangers mostren interès per aquesta associació vertebradora de l’ecosistema digital de Barcelona. Si Galtés hagués posat un estand amb el seu llibre ‘Barcelona start-up’ (Libros de cabecera) segur que hagués sigut líder de vendes. No hi ha millor crònica per entendre el que ha passat a Barcelona durant els últims 20 anys i que l’ha portat a destacar en el mapa europeu de la tecnologia i la innovació. L’acadèmia no oblida Nèstor Luján El president de l’Acadèmia de la Gastronomia, Carles Vilarrubí, és un home de cuidar detalls i va celebrar el tradicional dinar de caça el dia del centenari de Nèstor Luján. Va ser un detall al primer periodista i escriptor que va elevar la gastronomia al món de la cultura. Es va celebrar al restaurant La Venta, propietat de Lluís Vinyes i Josep Vilella. Un dinar excel·lent i un èxit de convocatòria. Va exercir de mestre de cerimònies l’advocat Joan Font, que va compartir taula amb Jaume Guardiola, Ferran Rodés i Jordi Sànchez. Per cert, va ser curiós veure entrar el secretari general de Junts alhora que a Lluís Sans, el propietari de la botiga Santa Eulalia. També hi eren el director de TV-3, Vicent Sanchis, Carles Tusquets, Paco de la Rosa Torelló, Xavier Beltrán i Frances Bargalló. Com dèiem, un àpat espectacular.

L’exemple d’Unzué

El missatge serè, optimista, del porter i entrenador, sobre l’anunci de l’última estació de la vida s’hauria d’estendre per tots els escenaris. En el ressuscitat congrés dels mòbils i a les taules on es recorda als que ja no hi són.

El més llegit