Els misteris de Barcelona: de la falla urbana a la comuna del campaner

El passatge de les Manufactures té història. Molta. L’empremta més antiga respon al nom d’esglaó de Barcelona i es mesura en milions d’anys. Se l’ha de situar en el plistocè. Llavors, aquest punt de la ciutat era un dels enclavaments d’un penya-segat en el qual el mar va colpejar fins a l’holocè, quan va recular per l’acció dels sediments que transportava el delta del Besòs. Els geòlegs defineixen aquest accident topogràfic com a falla. I la falla en qüestió s’estenia (i es continua estenent) des de la Trinitat a la ronda de Sant Antoni, i divideix el pla de la ciutat en dos nivells. L’altura oscil·lava entre els 10 i els 4 metres, els que feia (i fa) en el passatge esmentat. 28 esglaons Allà la falla s’ha fossilitzat, que és com els professionals de l’estudi de la Terra identifiquen un vestigi del passat l’empremta del qual és perceptible en el present. Així que es necessiten 28 esglaons per salvar el pas que allà discorre entre l’Eixample i Ciutat Vella o, el que és el mateix, entre el carrer de Trafalgar i Sant Pere més Alt, que és el traçat que segueix el passatge de les Manufactures. L’empremta més moderna de la via es remunta a 1878, quan el fabricant de teixits Joan Cirici va aixecar l’edifici sota el qual corre el carreró, que es va mantenir per tenir servitud de pas, i, per descomptat, va construir l’escala que permet esquivar els quatre metres d’altura que separen les dues artèries que uneix. Passió primerenca Aquest és un dels punts on més clarament es veuen els dos plans sobre els quals s’ha construït Barcelona –n’hi ha d’altres, com el pont de Marina o el carrer de Ribes, a l’estació del Nord– i és el punt escollit per l’escriptor i periodista Xavi Casinos (Barcelona, 1963) per parlar del seu llibre: ‘Barcelona secreta’ (Viena edicions), el quart volum d’una sèrie que va començar el 2016 i que recull històries, curiositats, anècdotes i misteris de la ciutat. L’elecció no és fútil. «De petit em tenia fascinat. Recordo que amb la meva mare entràvem en un portal, baixàvem unes escales i de sobte apareixíem en un altre lloc», rememora. Era quan el passatge, a més de lloc de passada, era lloc de comerç amb petites botigues que s’alineaven en un dels seus costats. Tot això va desaparèixer amb la reforma, a la recerca de l’aspecte que lluïa el 1878, realitzada el 2018. Ha sigut aquesta rehabilitació el que ha obligat Casinos a guardar, malgrat l’atracció que sent per ell, l’emplaçament per al quart volum. Entre tots els llibres suma 240 secrets barcelonins. I encara li «queden un munt per explicar», assegura. La seva passió per Barcelona arrenca des de la infància: «Ja des de molt jove que m’interessava saber com era abans la ciutat, així que quan veia alguna cosa en diaris i revistes, ho retallava i guardava». Després va arribar la compra de llibres i també van ajudar a alimentar la passió els anys que va exercir de redactor centrat en Barcelona a EL PERIÓDICO. Afirma que no coneix totes les sorpreses que amaga la ciutat, que sempre hi ha misteris per revelar i que els arxius i el mercat de Sant Antoni dels diumenges són bons llocs on indagar. Hotel amb cripta «Barcelona no té sol secrets antics, sinó que també en crea altres de nous», afirma. I aquí n’hi ha un dels més contemporanis: una de les xemeneies de trencadís del Palau Güell amaga la figura del Cobi. La mascota olímpica es camufla (i molt) entre el trencadís blanc que cobreix la torre i que es va restaurar el 1992. D’allà la picada d’ullet olímpica dels artesans que van realitzar el treball. Casinos reconeix que és un dels secrets que més li ha costat revelar, i que va invertir una bona estona al terrat modernista buscant el dibuix de Mariscal. I entre els secrets més sorprenents, la cripta de l’Hotel Orient, que molt abans d’establiment per a hostes va ser convent i escola dels Framenors. «Sabia que conservava part del claustre a la recepció i túnels subterranis ara tapiats, però no esperava trobar sis nínxols que formaven part de la cripta de l’antic convent al subsol». Però al llibre hi ha molt més: des d’una finestra al carrer del Call que és vestigi d’un vell castell que reforçava la muralla a l’edat mitjana fins a la comuna construïda al segle XV al terrat de la catedral per a les necessitats del campaner que no podia deixar el seu lloc ni per necessitat. I és que Barcelona té segles d’història que han deixat incomptables empremtes, secrets i misteris. Casinos aspira a explicar-los tots.

Els misteris de Barcelona: de la falla urbana a la comuna del campaner

El periodista i fa anys que escriptor Xavi Casinos segueix les empremtes que els segles d’història han deixat a la ciutat, algunes de les quals recull en el nou volum de la sèrie ‘Barcelona secreta’

El més llegit