El 2022 es compleixen 15 anys de l’estrena del Bicing, la bicicleta pública que va trencar l’‘statu quo’ entre tot el que es mou pel carrer. Del minoritari activisme ciclista es va passar als milers d’anònims barcelonins que, sense saber-ho, van iniciar una revolució urbana que ha sigut la llavor de moltes de les coses que han passat després, de moltes de les decisions polítiques que s’han pres després. Urbanisme i mobilitat solen navegar a favor dels canviants hàbits de la ciutadania. Ho sap bé Amsterdam, que als 60 va arribar a fer caure edificis de vivendes per deixar lloc a enormes avingudes de cotxes, i després, a partir dels 80, gràcies a la mobilització social, la ciutat va tornar a mutar de pell. La capital catalana deambula en aquest trànsit cap a una nova via pública, per això és important conèixer tots els usos de l’auca. Cotxes i motos estan més que identificats, però falta donar una mica de llum a bicis i patinets. El Bicicleta Club de Catalunya (Bacc) ha sortit al carrer per observar la vida als carrils pedalables, una fauna molt variada i repartida que llança diversos titulars: la bretxa de gènere també va a pedals, la mobilitat elèctrica hi va fort, el Bicing assistit necessita més empenta i la por del robatori ho condiciona tot.
Mobilitat sostenible
La vida al carril bici: poques dones, mobilitat 50% elèctrica i por del robatori
El Bicicleta Club de Catalunya radiografia la mobilitat activa i posa de manifest que només un de cada tres ciclistes o usuaris de patinet és dona
El 65% de la quota modal correspon a vehicles (Bicing, plegables o VMP) que permeten evitar-se el mal tràngol d’aparcar al carrer
El més llegit
- L’ajuda de 115 euros al mes que ja pots demanar a la Seguretat Social
- Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»
- Les pluges a Catalunya deixen els pantans per sobre del 18%
- "No em deixava treballar i controlava tots els tiquets"
- El somni olímpic frustrat pel franquisme