El 2022 es compleixen 15 anys de l’estrena del Bicing, la bicicleta pública que va trencar l’‘statu quo’ entre tot el que es mou pel carrer. Del minoritari activisme ciclista es va passar als milers d’anònims barcelonins que, sense saber-ho, van iniciar una revolució urbana que ha sigut la llavor de moltes de les coses que han passat després, de moltes de les decisions polítiques que s’han pres després. Urbanisme i mobilitat solen navegar a favor dels canviants hàbits de la ciutadania. Ho sap bé Amsterdam, que als 60 va arribar a fer caure edificis de vivendes per deixar lloc a enormes avingudes de cotxes, i després, a partir dels 80, gràcies a la mobilització social, la ciutat va tornar a mutar de pell. La capital catalana deambula en aquest trànsit cap a una nova via pública, per això és important conèixer tots els usos de l’auca. Cotxes i motos estan més que identificats, però falta donar una mica de llum a bicis i patinets. El Bicicleta Club de Catalunya (Bacc) ha sortit al carrer per observar la vida als carrils pedalables, una fauna molt variada i repartida que llança diversos titulars: la bretxa de gènere també va a pedals, la mobilitat elèctrica hi va fort, el Bicing assistit necessita més empenta i la por del robatori ho condiciona tot.