Segueix la batalla a les Corts per un parc de la Colònia Castells amb «més memòria»

Malgrat que físicament ja no queda ningú vivint-hi, el que miraculosament perdura, i de quina manera, és l’esperit rebel que durant dècades va caracteritzar l’enclavament. Una barriada, la Colònia Castells, que després de la insurrecció militar de 1936 es va convertir en el centre neuràlgic del moviment anarquista de la zona, com recorda l’exposició instal·lada a finals de l’any passat en l’emblanquinat mur de l’únic passatge que queda dret. Filera de cases –avui tapiades, a l’espera de convertir-se en equipaments– que continua allà com a discret testimoni d’una altra Barcelona. De la que un dia va ser una comunitat unida de famílies treballadores, arribades majoritàriament de Múrcia, Aragó i Andalusia en els anys 20 del segle passat per construir la ciutat. «El discurs sobre la importància de conservar la memòria històrica del regidor del districte el dia de la inauguració de l’exposició va estar molt bé, però el que li demanem nosaltres és que, si realment li importa tant aquesta memòria, faci que es mantingui viva en el conjunt del futur parc, com ja reclamàvem en les al·legacions al projecte d’urbanització que van desestimar», proclama Adela Agelet, portaveu de l’associació de veïns de les Corts i una de les persones que més estan batallant dia a dia per aquesta memòria. A ulls d’Agelet, l’ajuntament no menteix quan diu que el projecte municipal que preveu impulsar –les obres del qual haurien de començar aquest primer semestre i que costaran tres milions d’euros– recull les propostes del procés participatiu ‘Tria el verd de la Colònia’, celebrat –amb gran èxit– el 2018, però exclou –i això és el que li fa més mal– la reivindicació de mantenir els passatges encara existents. «Exigim els passatges perquè eren el lloc on la gent exercia el veïnat. Per a l’Institut Municipal d’Urbanisme la memòria històrica no té cap valor en el moment de projectar un espai que és el resultat d’una mudança obligada. Aquest solar va néixer perquè es va expulsar les persones que hi vivien», recalca la dona, que té clavada la frase «la memòria no es pot utilitzar per ordenar un territori» amb què van respondre a la seva proposta. «Participació real» «Participació real»Agelet no critica que els desatenguin per complet –es queixaven de la falta de verd, per exemple, que en el primer projecte tenia massa formigó i massa poc arbre, i l’ajuntament els ha respost omplint el projecte d’arbres–, sinó que als seus ulls no es tracta d’una «participació real», remarca la veïna, que assenyala que no «es pot tapar amb arbres les incorreccions, volem que escoltin les nostres propostes», continua. Des de l’associació de veïns han elaborat una completa contraproposta que, entre moltes altres coses, recupera els reivindicats passatges amb bancs. «Aquests bancs seguiran l’espai en el qual es feia la vida veïnal a la colònia i generaran uns espais en els quals nosaltres farem la nostra convivència del 2022, a la nostra manera, i que estaran a més lligats amb la conservació de les velles vivendes», relata. Una veu municipal defensa que el projecte aprovat per al futur parc, que preveu la renovació d’una àrea d’uns 9.600 metres quadrats, es va redactar «d’acord amb el procés de participació» i que, després, el govern municipal «ha continuat treballant amb el veïnat per millorar alguns aspectes de l’execució de les obres relatius al verd». En concret, augmentarà uns 600 metres quadrats la superfície de verd i plantes arbustives; es plantaran 45 arbres més –en total es preveu arribar als 183– i es col·locaran 94 seients més (entre bancs i cadires), i es preveu que hi hagi un total de 268 seients. Quant a la memòria, des del consistori assenyalen que la urbanització, «a més de la rehabilitació de les cases salvades, inclou la col·locació d’elements urbans informatius que explicaran i recordaran la història de l’entorn».

Segueix la batalla a les Corts per un parc de la Colònia Castells amb «més memòria»

L’associació de veïns del barri reivindica que el futur parc mantingui els passatges que van conformar la icònica barriada desapareguda

L’Ajuntament de Barcelona preveu iniciar les obres aquest primer semestre del 2022, amb una inversió d’uns tres milions i la plantació de 183 arbres

El més llegit