Els productes eco i de proximitat conquisten els mercats de Barcelona

Un coliflor agafada fa només unes hores al Baix Llobregat, unes sardines gairebé cuejant procedents de la costa barcelonina, o un filet arribat d’una granja i sense mitjancers són alguns dels exemples cada vegada més freqüents accessibles a dues passes, com qui diu. El que va començar tímidament l’estiu passat amb una prova pilot a sis mercats municipals de Barcelona ja ha seduït el 56% d’operadors susceptibles d’exercir de Comerç Verd o d’almenys comptar amb un racó de comerç verd als 38 equipaments de la ciutat. Aquest distintiu és motiu d’orgull per als 619 comerços adherits fins a la data, entre parades de fruites, hortalisses, carns, pescats, llegums, herboristeries i d’altres. No només acosten més la producció de proximitat, ecològica o de pagès a la ciutadania, sinó que són un bon reclam per atraure les noves generacions de compradors, molt conscienciades sobre el valor afegit d’una carxofa o una poma autòctona. L’ajuntament i la Federació de Mercats Municipals de Barcelona (FEMM) van impulsar el programa amb la doble missió d’aconseguir un salt qualitatiu tant en el volum d’aquests aliments consumits a la capital catalana, com a afavorir l’accés de la ciutadania, que cada vegada més els busca als supermercats o botigues especialitzades. Com comenta Álvaro Porro, comissionat municipal d’Economia Social, Desenvolupament Local i Política Alimentària, el moment era idoni perquè «el consum va en aquesta direcció». Per això, era tan important temptar el màxim de compradors, com fer apuntar-se a les noves tendències als venedors tradicionals. «El pròxim repte és estabilitzar-ho, perquè és un procés llarg», afirma, cosa que a més pot atraure la clientela jove als mercats, com ja està passant. Requisits i xifres Per formar part d’alguna de les dues categories, s’ha d’oferir un cert número o percentatge de referències que compleixin totes o algunes de les característiques exigides. Com tractar-se d’un producte local d’origen a Catalunya, minimitzant les peces arribades de molt lluny per reduir l’empremta de carboni, a més de garantir més frescor i potenciar la temporalitat. O bé d’un producte ecològic amb certificat CCPAE, d’agricultura o ramaderia eco, més saludables per a les persones i el planeta. O d’un directe de pagès o llotja, bé d’una finca pròpia o d’un productor de plena confiança. En funció de la proporció, les parades participants exerceixen de Comerç Verd, o bé compten amb un racó de comerç verd, amb els corresponents cartells i etiquetes. Fins ara, s’han sumat a la iniciativa 291 establiments carnis, 158 peixateries, 120 fruiteries, 29 de llegums, 11 d’herboristeria i dietètica, 6 de queviures i 4 d’especialitats. Potser l’exemple paradigmàtic sigui l’agrícola, ja que unes desenes d’operadors cultiven personalment el que després venen, com il·lustren en aquest article. Per a la ciutat es tracta de viatge de llarg recorregut i amb molt futur, iniciat amb motiu de la capitalitat de Barcelona en alimentació sostenible, l’any passat, i que representa només una de les peces del puzle per acostar més la ciutat al camp o els aliments de l’entorn del comerç barceloní. Ho sap molt bé Lluís Fisas, la família del qual fa més de 40 anys que ven al mercat de la Concepció, alhora que mantenen ferma la seva vocació de pagesos de quarta generació. Fa 15 van fer el salt a l’agricultura ecològica, que combinen amb la de proximitat. Posant èmfasi que el certificat eco implica «molta més complicació, llavors més cares, més mà d’obra per no utilitzar fungicides de síntesi, creixement més lent i amb menys aigua...» amb l’avantatge que la seva venda directa els permet ser competitius en preu. A les seves parades presumeixen especialment per la collita pròpia arribada de les seves 3,5 hectàrees al Parc Agrari del Llobregat, que ara suma 40 productes, des de sis tipus d’enciam a faves, i en uns mesos arriba a les 20 varietats de tomàquet que també se serveixen en restaurants d’alta gamma. La resta dels productes arriben des de la seva xarxa de confiança del Baix Llobregat, tan frescos que resisteixen dies a la nevera domèstica com si res. Una estructura sincronitzada que suma fins a nou persones en botiga tripulades per la seva mare, l’Àngels, fins a cinc als camps. «És una feina dura que s’ha de dignificar», afirma. Qüestió de conscienciació També ho fa Montserrat Tugas i família, amb producció en aquesta mateixa comarca, on mimen les seves generoses collites. El clan va començar al mercat de Sant Andreu fa 56 anys amb parades de pagès, que després no es van poder transmetre i els van portar a ubicar-se al perímetre del mercat, fins que la reforma els va permetre tornar a l’interior. Fa 15 anys que també es van passar per complet a l’agricultura ecològica «amb segell», que reivindiquen davant altres qualificatius no equivalents i ara llueixen el distintiu de Comerç Verd gairebé amb majúscules. «Quan vam fer el canvi vam perdre clients perquè la gent estava acostumada que tot fos gran i brillant, i a tenir de tot durant tot l’any». El temps va córrer a favor seu i ara van «guanyant adeptes», especialment quan les parelles joves formen famílies i «es consciencien». Han de fer molta pedagogia, «parlar molt»: «Fins ara no hem tingut carxofes perquè l’autòctona comença ara», afirma. Sumen unes cinc hectàrees i una en muntanya, en una vocació per la terra que capitaneja el patriarca, de 80 anys, la seva germana Imma, un fill i un nebot, tot i que aquests només mentre acaben els estudis. Al mercat de Galvany, a la zona alta, la matriarca Serafina (89 anys) va encapçalar aquesta venda de pagès que ara els ha valgut l’acreditació municipal, explica la seva filla, Montse Marcet. Assumeix que no passaran de la quarta generació perquè el seu fill, arquitecte, inicia la seva nova etapa professional. Però el producte de proximitat és la seva especialitat, amb hivernacle inclòs, i més enllà del comerç el despleguen a les seves parades de Mercabarna. «Cada dia omplim un camió» amb el gènere que l’Esteban, entre d’altres, cultiven amb meravella, i que cada vegada són més a prop del consumidor final.

Els productes eco i de proximitat conquisten els mercats de Barcelona

Més de la meitat del total de parades de fruita, hortalisses, carn i peix se sumen al programa Comerç Verd, que posa en relleu l’aliment de temporada, local i amb el mínim de mitjancers. La mesura atrau les noves generacions de compradors.

El més llegit