Les escoles de l’Hospitalet ploren l’«oblit» d’Educació

El polèmic tancament de l’escola concertada Acadèmia Cultura de l’Hospitalet de Llobregat és «la punta de l’iceberg» de la situació educativa que viu la segona ciutat de Catalunya, «oblidada» pel Departament d’Educació. El municipi continua esperant, des de 2008, inversions en diversos centres educatius que formen part de l’anomenat Pla d’Urgència. Es tracta de les escoles Frederic Mistral, Bernat Metge, Busquet i Punset, Joaquim Ruyra i Milagros Consarnau, que tenen més de 50 anys i pateixen deficiències que requereixen moltes reformes. En la mateixa situació està l’Institut Rubió i Ors. Fins ara, Educació hi ha anat fent alguna actuació, però no del nivell que reclamen aquests edificis dels anys 70. Una altra escola, la Paco Candel, un dels 5 centres que van ser pioners a Catalunya del projecte innovador Escola Nova XXI –base ara del model educatiu competencial–, espera, encara en barracons, que la conselleria firmi el conveni amb l’Ajuntament de l’Hospitalet per poder iniciar les obres del nou edifici. A l’escola Frederic Mistral, que acull 350 alumnes d’infantil i primària, estan especialment preocupats per les barreres arquitectòniques i per l’estat dels sostres. L’edifici no té ascensor, per tant, no pot ser una escola inclusiva, com voldria la direcció. Cada vegada (poques, per sort) que un alumne es torça un turmell o es trenca la cama, pujar les escales és un suplici. Aquests dies ha passat. I l’escola ha organitzat un dispositiu especial perquè el nen afectat pugui pujar i baixar en horari tranquil i acompanyat de personal del centre. Obres puntuals En aquests anys s’ha anat canviant la teulada de fibrociment –costejat per Educació i l’ajuntament–, la caldera i els radiadors i s’hi han construït quatre aules noves, a més de canviar les persianes velles quan deixen de funcionar o les rajoles a mesura que cauen. La millora en calefacció no s’acaba de notar perquè les finestres són velles i hi entra fred a l’hivern. Els sostres de poliestirè demanen a crits un canvi. «Amb el vent, les plaques s’aixequen o cauen. Les anem canviant i mai ha passat res greu, però és perillós», remarca la directora, Elisabeth Lucena. «Tenim un projecte educatiu potent, però aquestes instal·lacions fan la sensació de deixadesa perquè cada vegada estan més deteriorades», lamenta Lucena pocs dies abans de les jornades de portes obertes amb les famílies. «Ens sembla que estem desatesos i demanem el tracte que es mereix la segona ciutat de Catalunya» David Quirós, regidor d’Educació de l’Hospitalet La situació és similar a la resta de centres del Pla d’Urgència. En tots aquests anys només s’han substituït 6 cobertes de fibrociment, 3 escales d’emergències, les calderes, part dels blocs sanitaris del Milagros Consarnau i la cuina del Joaquim Ruyra. Algunes d’aquestes obres, com les calderes, han anat a càrrec del pressupost municipal. El 2 de febrer, l’alcaldessa, Núria Marín, va reclamar al conseller Josep Gonzàlez-Cambray un compromís d’inversió, en vista que als Pressupostos de 2022 no figurava res per a les escoles del Pla d’Urgència. Ell es va remetre a futurs acords de Govern per donar resposta a aquestes demandes. L’escola Paco Candel, que acull 450 alumnes d’infantil i primària, fa més de 10 anys que està en barracons i espera, impacient, el nou edifici promès. Professors i famílies estan pendents que Educació firmi el conveni amb l’ajuntament que permetria iniciar les obres. ¿Quin impediment hi ha? Doncs que el projecte costa 1,3 milions més dels sis que el Departament està disposat a gastar. Serà una escola d’acord amb la filosofia de l’Escola Nova XXI, sostenible i ecològica. L’ajuntament s’ofereix a avançar aquests 7,3 milions perquè puguin començar les obres i que Educació l’hi torni a partir del 2024, però com que no té competències necessita un conveni que li doni suport jurídicament. «Ningú a l’altre costat» El regidor d’Educació de l’Hospitalet, David Quirós, insisteix que l’ajuntament té voluntat d’ajudar, fins i tot de finançar o avançar el cost d’algunes obres que necessiten els centres de la ciutat, però lamenta que «a l’altre costat no trobem ningú». Quirós assenyala la «sensació de desatenció» que té el municipi i lamenta la «poca consideració» per part del Govern cap a la segona ciutat de Catalunya. Opina que la ciutat mereixeria un tracte preferent i reclama dialogar amb el Govern per abordar la complexitat territorial de l’Hospitalet i actuar. Donar-li al municipi, en definitiva, «el tracte que es mereix». La ciutat, a més, té unes xifres de matrícula viva elevadíssimes. A 28 de gener, des de l’inici de les inscripcions, un total de 1.500 alumnes s’han anat incorporant al sistema educatiu del municipi. La majoria són vulnerables i tenen diverses dificultats, començant per l’idioma. De fet, l’Hospitalet inverteix 6,3 milions d’euros en beques menjador, dels quals la Generalitat aporta 5 i l’ajuntament, la resta, per poder atendre l’elevada demanda. «Hi ha perfils de molt alta vulnerabilitat que amb els criteris exclusivament econòmics de la Generalitat queden fora del circuit de beques», explica Quirós. Aquest curs, un total de 7.886 alumnes de la ciutat es beneficien d’aquestes beques.

Les escoles de l’Hospitalet ploren l’«oblit» d’Educació

Els centres Frederic Mistral, Bernat Metge, Busquet i Punset, Joaquim Ruyra i Milagros Consarnau esperen reformes des de 2008

L’escola Paco Candel, pionera del projecte Escola Nova XXI, fa 10 anys que està en barracons i reclama el nou edifici

El més llegit