Als no experts en fotografia patrimonial els diu poc el nom d’Adolf Mas (1860-1936); el seu desconeixement del personatge és proporcional al reconeixement que té entre els historiadors de l’art, d’aquí i de fora. Esmentar el seu nom és reverenciar el seu treball: va fotografiar esglésies, retaules, pintures... de tota la Península –alguns ja desapareguts–, i va posar les seves imatges a disposició dels investigadors. Una tasca que va començar com a fotògraf de la famosa Missió arqueologicojurídica a la ratlla de l’Aragó de 1907 –amb què l’Institut d’Estudis Catalans i Josep Puig i Cadafalch van impulsar l’estudi del patrimoni romànic del Pirineu– i que va culminar amb l’encàrrec de 1915 de conformar un repertori iconogràfic d’Espanya per a l’Exposició Internacional de 1929.