Cada dilluns a les 11 en punt es concentren davant l’ajuntament. «Plogui o faci sol», matisa Manolo Merchán, que recorda que el 16 de març ja farà quatre anys que ho fan. Aquest dijous fa sol. Molt, a més. El Manolo parla assegut en un dels bancs d’aquesta mateixa plaça, en què tantes vegades s’han manifestat amb Inés Sánchez, Teresa Franco i Loli Gómez, tres de les seves companyes de la combativa plataforma SOS Gent Gran Santa Coloma, nascuda a la primavera del 2016 per reivindicar la segona residència pública a la ciutat. Una ciutat en què gairebé 27.000 dels veïns són majors de 65 anys. «Els governants s’omplen la boca parlant de polítiques feministes, però no apostar per la construcció de recursos per a les persones grans el que provoca és que les dones hagin de tornar a casa per cuidar els pares i els sogres», reflexiona la Loli. La Teresa, al seu costat, assenteix. «Les que estem lluitant ara som les mateixes que lluitàvem fa 40 anys. La meva filla té 47 anys i llavors ja vaig lluitar perquè ens construïssin escoles, perquè no n’hi havia», afegeix la veterana activista. La Inés comparteix tot el que diuen les seves companyes i hi suma una altra reflexió: «El problema és que no es pot tractar la cura de les nostres persones grans com si fos un negoci, no un dret. Es va veure clar al principi de la pandèmia».