Un jubilat ofereix els seus estalvis per evitar el desallotjament d’una família de Sant Roc

La història de la Carmen, el José i els seus tres fills de 15, 12 i 10 anys podria ser la de moltes altres famílies al barri de Sant Roc, a Badalona, un dels més deprimits de l’àrea metropolitana de Barcelona. Viuen en aquest petit i vell pis des de fa 14 anys, quan el seu fill gran era només un nadó. En el moment en què ‘van comprar’ les claus –pràctica molt habitual al lloc–, la vivenda era propietat de Bankia. Durant els primers anys van estar «tranquils», assenyalen, fins que l’apartament que ocupen, com tants altres al barri i en altres de similars, va passar de ser propietat del banc a ser-ho d’un fons d’inversió. Llavors –«fa dos o tres anys», recorda el José–, van començar els judicis i les ordres de desnonament. Ja en porten cinc. La Carmen explica la seva història amb la mirada trista sobre la seva mascareta dreta al minúscul menjador de la vivenda. «No podem continuar vivint així. No es pot viure així. Aquesta no és vida per a tres nens», lamenta la dona, de 42 anys. Una de les habitacions la té tancada i buida perquè la humitat que es menja les parets que abans eren blaves la fa inhabitable. La mateixa humitat que fa saltar les rajoles del reduït bany. Escalfen el saló amb una estufa enxufada amb dos cables que surten de la també malmesa cuina. «Em preocupa molt la humitat, que emmalalteix els meus fills, però també la instal·lació elèctrica, que és un perill. Només demanem un lloguer social i poder així arreglar els coses i viure en condicions. No ens neguem a pagar», prossegueix aquesta mare, visiblement cansada de sostenir l’insostenible. La solidaritat veïnal –orquestrada per la plataforma Sant Roc Som Badalona– va aconseguir aturar l’últim intent de desnonament, fa pocs dies, i arrencar a la comitiva judicial una treva fins al 2 de juny. Temps que confien sigui suficient per tancar una solució en la qual fa temps que treballen. Hi ha un veí de Sant Roc de tota la vida, com la Carmen i el José, que està disposat a comprar el pis a Claxton, el fons inversor propietari de la vivenda, per fer un lloguer social als seus veïns i evitar que els desnonin. No es tracta de cap milionari filantrop –res li produeix més esgarrifor–, sinó d’un veí que, després de tota la vida treballant –ja està jubilat– va reunir alguns estalvis que prefereix invertir a evitar que famílies amb criatures es quedin al carrer que «tenir-los als bancs que les desnonen». Un home que prefereix mantenir-se en l’anonimat perquè no busca medalles, sinó fer el que estigui a la seva mà pel seu històricament maltractat barri. Ja sigui pujar als seus 80 anys a una escala per penjar una pancarta o ‘rescatar’ un pis d’un fons d’inversió. De fet, expliquen que abans de l’últim intent de desnonament semblava que havien arribat a un acord (verbal) per a la venda, «però finalment la propietat es va fer enrere». «Volien més diners, uns diners que aquest pis no val, ni per l’estat en què es troba ni pel lloc en què es troba», insisteixen els activistes de la plataforma que acompanyen el matrimoni i centenars de famílies en situacions molt similars. Aquest mateix dilluns al matí han afrontat –i finalment aconseguit ajornar– dos desnonaments a la mateixa hora i, a la tarda –els dilluns són el dia de l’assemblea– tenen cita amb 24 famílies a punt de perdre la seva vivenda en un barri, a més, afectat per incessants talls de llum hivern sí, hivern també. Eterna precarietat El pis en el qual resideixen la Carmen, el José i els seus fills –família que sobreviu amb la renda garantida– té el pom de la porta de l’entrada –que dona directament al carrer, són uns baixos– subjecte amb cinta aïllant, la mateixa que manté units els vidres trencats de la finestra del menjador. «El que volem és arreglar tot això, però ¿com ho farem amb una ordre de desnonament sobre la taula? Estàvem molt contents amb allò de l’oferta de compra del pis per part del nostre veí; a veure si finalment es pot tancar, firmem el lloguer i podem començar de nou», prossegueix la dona. L’últim intent de desnonament no només no el va aturar l’oferta de compra esmentada, sinó que van enviar fins i tot agents antiavalots dels Mossos d’Esquadra per executar-lo. «Teníem les coses ja en bosses, semblava que aquella vegada sí que havíem de marxar, sort que al final es va aturar», recorda el José. Des de Sant Roc Som Badalona insisteixen que el cas de la Carmen i el José no és aïllat. «Els bancs han anat venent ‘actius’ amb persones dins per no haver de gestionar-los i això ha facilitat l’entrada dels fons», assenyalen. Fons amb uns inversors que viuen en universos molt, molt, allunyats de la realitat d’aquests blocs de Sant Roc.

Un jubilat ofereix els seus estalvis per evitar el desallotjament d’una família de Sant Roc

Un veí de tota la vida d’aquest deprimit enclavament de Badalona intenta comprar a un fons d’inversió el vell pis en el qual des de fa 14 anys viuen la Carmen, el José i els seus tres fills menors per evitar que els desnonin (i oferir-los un lloguer social)

El més llegit