El súper del Prat on es paga amb ‘ricardes’

No tot són pots de conserves i, entre el que sí que ho són, hi ha conserves i conserves. Les prestatgeries d’aquesta lluminosa i cuidada botiga combinen els pots de llenties amb productes com la famosa melmelada de taronja amargant elaborada pels veïns de Sant Andreu, a Barcelona, aprofitant els fruits dels arbres que hi ha al carrer. No és casualitat que l’elaboració d’aquesta excel·lent confitura anés a càrrec de la Fundació Espigoladors, una entitat que juga un paper imprescindible a La Botiga, aquest projecte de garantia alimentària impulsat per l’Ajuntament del Prat amb l’objectiu de canviar el model assistencialista de repartiment d’aliments entre les famílies empobrides. Sí, La Botiga és l’espai al que 770 famílies –2.200 veïns– del Prat vinculades als serveis socials van setmanalment o quinzenalment a buscar aliments, però ni el seu aspecte ni el seu funcionament tenen res a veure amb els punts d’entrega d’aliments clàssics. Com el seu nom indica, això és una botiga. Aquí són els usuaris els que trien amb què omplen el carro, la primera gran diferència. Això sí, a La Botiga no es paga amb diners sinó amb ‘ricardes’, que vol ser la llavor de la moneda social de la ciutat. A més, les persones que reposen les prestatgeries i passen els productes per la caixa són els mateixos usuaris, l’altre gran tret diferencial d’aquesta iniciativa pionera, gestionada per la Fundació ABD. «La Botiga té la potència de l’ajuda entre iguals», assenyala Arnau Garcia, cap de planificació i programació de l’Àrea d’Acció Social de l’Ajuntament del Prat. «Es tracta de trencar la jerarquia entre qui té i qui no té, i per això l’objectiu final és obrir La Botiga a tots els veïns, convertir-la en una cooperativa de consum», afegeix Laia Ortiz, directora d’Acció Social al consistori. Projecte horitzontal En els pocs mesos que porten de rodatge ja són 40 els beneficiaris de La Botiga que s’han afegit a col·laborar treballant-hi tres hores a la setmana. Una és ña Hakima, una dona de 31 anys que va a recollir aliments per a la seva família cada dues setmanes, i a treballar a La Botiga dos cops per setmana. «Sempre m’ha agradat fer voluntariat. Havia fet de professora d’informàtica i àrab en una associació a Barcelona, i durant el primer confinament també vaig estar fent lots d’aliments», explica. Parla molt ràpid i molt. Explica que el que més li agrada de col·laborar amb el projecte és conèixer gent i practicar el seu idioma. I el fet que els aliments siguin frescos i de proximitat i també poder omplir el carro amb els productes que necessita, no amb què li preparen. L’horitzó final és obrir l’establiment a tota la ciutadania i convertir-lo en una cooperativa L’escolta l’Herminia, aquest dimecres la seva companya de torn a la botiga. Fa sis anys que l’Herminia i el seu marit fan de voluntaris i reparteixen aliments. «Això no té res a veure amb el que havíem fet fins ara. Abans entregaves un lot de menjar, ara comparteixes espai i temps amb aquestes persones. Les pots conèixer més, establir llaços», assenyala la dona. La Marta és una altra de les usuàries-col·laboradores d’aquest projecte que reivindica la imperfecció (una de les raons d’Espigoladors és donar sortida a les fruites i verdures de qualitat que el mercat rebutja al considerar-les lletges). Té 41 anys i està divorciada, amb una filla de 15 i en fa dos que és usuària del banc d’aliments. «Quan em van presentar el projecte de seguida m’hi vaig afegir. Això no es fa sol i si pots col·laborar, ¿per què no fer-ho?», destaca la dona, a qui el que més li agrada de La Botiga és «poder compartir amb altres persones». Valora (molt) també que s’ofereixin productes del Parc Agrari del Baix Llobregat i la col·laboració amb el teixit de la ciutat. Els alumnes d’una escola ens porten unes bledes vermelles que cultiven ells a l’hort i volen Mònica Plana, directora d’ABD destaca la col·laboració amb les escoles, que trenca també amb la clàssica recollida d’aliments per als pobres. «Ens porten unes bledes vermelles que han cultivat ells a l’hort i volen», explica orgullosa Plana, convençuda que la gent quan pot donar alguna cosa es troba molt millor. La responsable del centre també destaca que aquí les compres tenen uns valors darrere. Prioritzen comprar en cooperatives o centres especials de treball per fomentar la inclusió des de tots els fronts. «Hem passat d’un projecte d’alimentació, el Punt Solidari, a un projecte que utilitza l’alimentació. Aquest és un espai en què persones molt diferents es barregen i treballen juntes. On es construeix comunitat i on també es trenquen estigmes cap enfora», afirma Anna Martín, tinenta d’alcalde, convençuda que aquesta és també una iniciativa de lluita contra la soledat.

El súper del Prat on es paga amb ‘ricardes’

El Prat va obrir aquest agost La Botiga, un centre de distribució d’aliments a famílies vulnerables que ofereix productes de proximitat a 2.200 veïns continuant una lògica que vol trencar amb el model assistencialista

Es tracta d’una (bonica) botiga on els usuaris no només adquiriran productes de primera necessitat i quilòmetre 0 que trien ells mateixos, sinó que també hi treballen com a voluntaris

El més llegit