La pel·lícula de Hollywood seria una cosa similar a això: un científic porta a la seva ciutat un parell d’ous d’un animal exòtic, insòlit en el seu continent, sense adonar-se que està a punt desencadenar una invasió. El cine hi posaria sal i pebre amb morts, terratrèmols, una història d’amor, onades gegants, batalles i explosions. Acabaria bé, per descomptat, amb un cop de puny de l’espècie humana sobre la taula, un recordatori sobre qui mana en aquest planeta. Traslladat a una realitat una mica més anodina, tenim el peculiar fenomen de les cotorres, una au que forma part del paisatge de les nostres ciutats des de fa dècades. Per a alguns, un conqueridor, un ’okupa’ de l’espai públic que ha contribuït al declivi de petits ocells autòctons. Per a d’altres, com els centenars de persones que s’han manifestat aquest diumenge en una dotzena de ciutats espanyoles, un ocell amb drets que cal controlar de manera ètica.
Medi ambient
Cotorres de ciutat: ¿víctimes o invasores?
Verdes i de pit gris, aquestes vistoses i escandaloses aus s’han fet fortes a les grans metròpolis. A Barcelona en podrien ser més de 10.000 i el debat se centra en com controlar-ne el creixement sense recórrer al mètode madrileny d’aniquilar-les a perdigonades

Temes: