Història del baròmetre municipal (i 3): la demoscòpia del jo m’entenc i ballo sol

En capítols anteriors d’anàlisi històrica dels baròmetres municipals de Barcelona ja els vam parlar de política i de preocupacions ciutadanes. Avui, per tancar el cercle, abordarem les preguntes d’actualitat incloses en cada sondeig a proposta del departament d’Estudis d’Opinió o, sobretot, per ordre del govern de torn. Són un bon reflex del moment, i també una eina hàbil per legitimar decisions o projectes de ciutat en marxa. El primer baròmetre es va elaborar el 1989, però no va ser fins a aquest segle que es va començar a reflexionar sobre notícies o esdeveniments concrets. El Fòrum, la zona verda, el turisme, les bicis, la contaminació, el civisme, la seguretat..., sense saber-ho, fa més de 20 anys que practiquem l’art de la consulta ciutadana. Sense ser vinculants, però sí balsàmiques. I una manera de comprovar que això de les ciutats és un constant ‘déjà vu’. Repassem l’esdevingut des del 2004, primer any del qual hi ha documentació disponible a la web de l’ajuntament sobre aquestes qüestions d’actualitat. Aquell any, el consistori va preguntar sobre quin era l’aspecte més important que s’hauria de millorar respecte al civisme. El més votat (43,3%), incrementar la despesa en neteja, una cosa que, 18 anys després continua de rabiosa actualitat en un moment en què Barcelona està en trànsit entre una contracta a l’altra i flota en l’ambient una certa sensació que falta neteja, un extrem que l’ajuntament va confirmar a l’activar, l’octubre del 2021 un pla de xoc de 70 milions. Tot anava bé També es va inquirir, com era de preveure, sobre el Fòrum de les Cultures, sobre si era important per a la ciutat. El 77,5% dels entrevistats va dir que era un esdeveniment bastant o molt rellevant per a la capital catalana, i només el 12% consideraven que no tenia interès. La nota mitjana sobre la celebració era de 7,7. Tot semblava anar bé. Però passats aquells mesos, ja res va ser igual als baròmetres: va baixar la valoració dels líders (Joan Clos va passar del 6,3 al 5,1) i l’optimisme sobre el futur de Barcelona no va tornar a ser el mateix. Curiosament, i a misses dites, no es va tornar a preguntar sobre el Fòrum. Potser es va pecar d’optimisme, però el cert és que, en termes generals, el baròmetre ha sigut un bon termòmetre de la realitat. També s’ha utilitzat per treure’s problemes. Com el que va passar el juliol del 2007 després d’una gran apagada que va tallar el metro, va deixar els carrers sense semàfors i, en resum, va convertir la ciutat en un petit Saigon. El baròmetre de setembre va tirar amb bala: «¿Qui considera que n’és el principal responsable?». El 50,3% dels entrevistats van assenyalar Fecsa-Endesa i les administracions públiques estaven per sota del 10%. En aquest mateix baròmetre es va preguntar sobre les incidències a Rodalies: el 36,5% van culpar Renfe i el 21,5% el Govern d’Espanya. Faltaven tres anys per al primer traspàs de competències al Govern (horaris, freqüències, tarifes i línies), però el 10,1% ja culpava la Generalitat. Rodalies i Endesa, assenyalats...; les coses no han canviat tant. El desembre del 2008 es va abordar un assumpte que en aquell temps era un llarg riu tranquil però que any i mig després precipitaria el final de 32 anys de governs socialistes a la ciutat. La Diagonal, per descomptat. Més de la meitat dels consultats es posicionaven a favor de la reforma de l’avinguda i només el 27,9% hi estaven en contra. En una altra pregunta, i allò va haver de donar ales al govern de Jordi Hereu com li va passar a Clos amb el Fòrum, el 79% era favorable a la unió dels dos extrems del Tram. Tot bé, però un mes després, el gener del 2009, Jordi Portabella (ERC) forçava la consulta que es va celebrar el maig del 2010. CiU va rematar la feina afegint la fatídica opció C de deixar la Diagonal com estava. La política es va menjar el baròmetre. La Sagrada Família, bé Mesos després, per afegir una mica d’humor, es va preguntar per l’evolució de les obres de la Sagrera. Eren molts més els que veien que la cosa progressava adequadament. Han passat 13 anys i l’obra és al 50%. Van encertar el 27,9% que havien respost «no sap o no contesta». Infraestructures i calendaris, millor no jugar-se-la. El 2010 es va preguntar sobre el temple de la Sagrada Família. El 7 de novembre, el papa Benet XVI va visitar la ciutat i va consagrar la basílica. Segons el baròmetre, un de cada tres barcelonins no havia visitat mai l’obra de Gaudí, eren majoria els que consideraven el monument un actiu turístic fonamental i només el 36% opinaven que no s’hauria d’haver anat més enllà de la part autèntica del genial arquitecte que va morir atropellat, ja és casualitat, per un tramvia. Es va preguntar, a més, i va ser la primera vegada, sobre les bicicletes. Moltes obvietats, com la importància dels elements de seguretat, i algun flaix que ara torna a estar d’actualitat, com aquest 43% d’entrevistats que estaven a favor d’exigir als ciclistes un permís de circulació. L’arribada de CiU al govern municipal va mantenir preguntes clàssiques (sobre l’estiu, sobre les festes de la ciutat), però va sumar qüestions com la prostitució. El 69% dels barcelonins va dir al baròmetre de juny del 2012 que era un problema greu o molt greu. Tot, per acabar preguntant el que l’ajuntament convergent tenia entre mans, prohibir l’activitat de les meretrius a la via pública, mesura que recolzava el 80% dels entrevistats. El 2013, en uns moments en què la ciutat intentava projectar-se al món sota el paraigua de la ‘smart city’, es van portar a col·lació els grans esdeveniments i el seu efecte a Barcelona. En el ple municipal es discutia sobre la conveniència d’explotar moltes vegades la marca Barcelona, però el baròmetre deia una altra cosa: es valorava molt positivament l’efecte que aquests esdeveniments tenien tant en l’economia local com en la domèstica. I a la pregunta sobre si els agradava que la capital fos seu d’esdeveniments, el 90,4% s’hi mostrava d’acord. En resum, recolzament al full de ruta municipal. Mesos després, en ple debat sobre la inauguració del Born Centre Cultural i el seu paper com a futur epicentre del tricentenari de 1714, el baròmetre també hi va ficar cullerada. L’arribada dels comuns va mantenir la tradició de portar aigua al seu molí. En el seu cas, fins i tot, es podria afirmar que la cosa ha anat a més. Tema d’actualitat de la primera enquesta sota el seu mandat, el 2015: la desigualtat. Amb una pregunta amb un punt de trampa: «¿Les administracions han d’actuar per contrarestar les desigualtats econòmiques existents entre els ciutadans?». Potser la resposta lògica hauria sigut una altra pregunta: ¿Però no ho feien fins ara? El cert és que el 87,4% van dir que sí, que s'havia de fer alguna cosa. El maig del 2016, en ple debat sobre la ciutat refugi, es preguntava sobre la possibilitat d’acollir persones que s’escapaven de la guerra, una competència estatal i no municipal, i allà hi havia el truc. Un 87,7% estava a favor. I una altra afirmació subtil a què l’entrevistat es podia o no adherir: «L’Estat no es preocupa d’acollir els refugiats i per tant Barcelona ha de prendre la iniciativa». El 70,5% dels consultats, a favor. Un altre reconeixement. Gir cap al medi ambient El juny del 2017 es va produir un primer gir cap a la sostenibilitat en ple debat sobre l’ús del vehicle privat i les superilles. Es va preguntar sobre la contaminació (es va fer el mateix el desembre del 2019, però sota l’epígraf de ‘canvi climàtic’) en un moment en què ja es parlava de la zona de baixes emissions, amb preguntes que evidenciaven que, com és lògic, el ciutadà vol una Barcelona el menys pol·luïda possible. Al setembre va tocar parlar de morts, de serveis funeraris en un moment en què el govern volia oferir enterraments ‘low cost’. I el juny del 2018, un altre clàssic dels comuns: la vivenda. En aquest cas, per blindar la voluntat municipal de poder regular el preu del lloguer, mesura que tenia el recolzament del 75,4% dels entrevistats. Sis mesos després, i 11 anys després que ho preguntés Hereu, el baròmetre tornava al tema del tramvia. Eren temps de tensió política, amb Esquerra en un dilema sobre si recolzar o no el projecte, com finalment faria. El recolzament a la connexió continuava en bona forma amb el 62,9% a favor. Un altre embolic per resoldre es va dilucidar en la consulta del 2019: el 79,6% dels consultats, a favor de la gestió pública de l’aigua, és a dir, a favor d’Ada Colau i contra Agbar, guerra que avui continua tan oberta com el primer dia. Els últims baròmetres han tingut la pandèmia com a protagonista. Teletreball, estat de salut, disposició a vacunar-se o el paper que ha de jugar el turisme (aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid) en la recuperació econòmica després de la covid. El presentat fa unes setmanes va tornar a preguntar sobre el canvi climàtic. I sí, la gent encara vol una ciutat més neta. Els clàssics mai moren.

El més llegit