La polèmica sobre els sous astronòmics a funcionaris del Parlament que no trepitgen la Ciutadella la va esbombar dilluns l’expresident de la Cambra Ernest Benach defensant que quan es va aprovar aquesta jubilació daurada, el 2008, el context era diferent. És a dir, que eren altres temps. L’exemple serveix perfectament per explicar el que al seu moment, a principis de segle, va passar amb l’explotació del tramvia de Barcelona, les empreses concessionàries de la qual han aconseguit beneficis insòlits en la gestió contemporània del transport públic.. Ha arribat l’hora, amb l’extensió de la xarxa a través de la Diagonal, de renegociar les condicions. I sembla que hi ha acord: el privat continuarà guanyant diners, però el nou tram no els omplirà la guardiola com fins ara. El benefici industrial cau un 40% i es col·loca a preu de mercat, es redimensiona el guany per l’import que genera la nova demanda, la publicitat es reparteix millor per a l’interès públic i, el més important, desapareix el cànon derivat de la inversió inicial de l’obra. De quan les constructores també exercien de bancs per a l’Administració.