Hi ha una cosa màgica en l’‘skateboarding’ que és difícil d’explicar. Perquè, després de les repeticions, les caigudes, els canells donats de si, els turmells malmesos i els milions de sospirs, arriba un dia que fas una cosa diferent i l’‘ollie’ et surt per primera vegada. És el truc mare, com aprendre a aixecar la roda de davant de la bici. Es tracta d’elevar la taula trepitjant primer la part posterior per, de manera immediata, fer el mateix amb la davantera. Tot un bateig. A partir d’allà, a volar. Molt més que un esport, l’‘skate’ ha sigut des dels seus inicis als anys 50, però aquí a partir dels 80, un generador de cultura urbana. Per a la majoria, una etapa concreta i inoblidable de la vida. Per a uns quants, una manera eterna de ser i d’existir. És el cas de Sören Manzoni, un barceloní de pares italians i nom danès que posseeix al Poblenou –el Manzoni’s Garage– una de les col·leccions més grans sobre ‘skateboarding’ de tot Europa. Ha posat una mica d’ordre cronològic a la cosa i ha traslladat retalls de tot el seu material a la Casa Seat de Barcelona. Si el lector va patinar quan era jove, aquesta és una excusa de luxe per assaborir tota aquesta màgia.