El mar i el cel, com en el musical de Dagoll Dagom, són dos elements habituals en aquesta atípica galeria i tenim diverses opcions diferents per sentir-nos que estem al fons d’una piscina, volar al cel entre uns coloms o unes ales gegants per sentir-nos uns angelets per molt dimoniets que siguem. Però la nostra favorita és la d’un quadro amb un barco que sembla estar sortint del marc mentre l’aigua s’escampa i hem d’intentar redreçar-lo.

Els més entremaliats també tenen tres possibilitats. La primera consisteix a colar-se sense avisar en un lavabo masculí en què hi ha un gegant amb banyes davant l’urinari vertical, però també trobarem un jove en banyador i fingirem que indaguem en les seves parts més íntimes. Per la seva banda, els petits fan cara de no haver trencat mai cap plat malgrat que s’acaben de carregar un quadro de Picasso.

Els animals més simpàtics són també objecte d’atracció. Tan gamberra com les d’abans és la imatge d’un noi a qui no veiem la cara perquè està dins del cul d’una vaca; hi ha un mico ‘influencer’ que es fa selfies amb qui vulgui, però el més sol·licitat de tots és el mgay gegant.

Hi ha altres animals menys carinyosos i que fan bastanta por. Ens sentirem en ple Sanfermines perseguits per un toro, a la selva sota les urpes d’un cocodril, amenaçats per un dinosaure que apareix per la porta o al circ amb un lleó, i els fans de Spielberg poden posar entre les mandíbules d’un autèntic tauró.

Els mons fantàstics més increïbles també hi són. Hi ha un unicorn que atrau, sobretot, les nenes, una lluna, una granota que, si li fem un petó, potser es transformarà en un príncep, fins i tot si baixem al fons del mar podem convertir-nos en una sirena. De tots ens quedem amb el flamíger drac amb què mantindrem un tens pols.

En aquest museu viurem sensacions fortes. Intentarem sortir il·lesos d’una explosió, viatjarem per l’espai, farem malabars amb motoserres, practicarem el surf i esquivarem un dard. Els petits poden jugar a terra de lava sense perill de caure, però el més vertiginós és l’ascensor foradat en què caiem al buit.

Els nens tenen els seus espais per a la imaginació i poden integrar-se al decorat de l’Alícia al país de les meravelles de Tim Burton, convertir-se en un titella sostinguts per unes cordes o flotar entre unes bombolles de sabó. Tot i que estiguin pensades per als petits, els adults també s’atreveixen a fotografiar-s’hi.

En aquest país ens agrada menjar i beure, per això no podia faltar-hi algun detall que hi fes referència. Tenim dues possibilitats: degustar una gegant i autòctona botifarra amb mongetes o prendre’ns una, més internacional, cervesa gegant.

Els turistes també poden visitar dos llocs emblemàtics de la ciutat sense sortir del recinte. El primer és el parc Güell, i podem asseure’ns al seu mirador, però passejar per les Rambles és molt més arriscat perquè hi ha un forat al terra tan perillós com l’ascensor anteriorment esmentat.

Imaginem que viatgem a altres mons insòlits com el quadro de Renoir, Figures a la platja, asseguts en una gandula; desafiem la gravetat en una habitació que està del revés, podem deixar-nos hipnotitzar davant un passadís dalinià i sentir-nos unes estrelles de cine en un ‘photocall’.