El salt al futur del Club Natació Barcelona

Qualsevol barceloní que rondi els 50 anys i que aprengués a nedar a les aigües de la seva piscina històrica, la de l’Escullera, la primera que es va fer a Barcelona i la primera coberta i climatitzada a Espanya, recordarà com estava el Club Natació Barcelona fa quatre dècades. Era bonic, encantador fins i tot, tot i que una mica decadent, com ho era la situació preolímpica de les platges de la ciutat. Aquells vells nudistes que feien foc a la sorra. Aquelles instal·lacions històriques que necessitaven alguna cosa més que un rentat de cara. La piscina on nedaven aquells nens ara és buida, com la contigua, més petita, en què el primer dia et feien la prova per determinar el teu nivell i donar-te un color: el negre era el dels millors. Està en desús des de fa 20 anys. Aquest any es compleix un segle des que es va inaugurar, obra de Jaume Mestres. El club va ser fundat per Bernat Picornell el 1907. Impressiona veure-la aliena a la vida exterior, excepte per la presència d’alguns coloms que voletegen, i que han deixat part de terra ple d’excrements. Però és una cosa que no trigarà a canviar. El recinte viurà una remodelació que el tornarà la vida. I no només la piscina històrica: el club en el seu conjunt serà objecte d’una reforma que l’ha de portar al futur. La decadència En els anys 90 del segle passat, Bernat Antràs se’n va fer soci. Ho és des de 1996. «Estava preocupat. Veia que el club pintava malament». Coherent amb la seva inquietud, va fer un pas endavant i el desembre de 2014 es va convertir en president de l’entitat. «El nombre de socis queia. Per la crisi del 2008, que encara s’arrossegava. Es va esborrar molta gent. Les instal·lacions estaven deteriorades i no hi havia diners per invertir en la rehabilitació». La decadència, recorda, també es notava en l’esportiu. «Era un reflex evident de la situació. L’equip de waterpolo, campió d’Europa el 1982, el que més lligues espanyoles ha guanyat (58), tenia dificultats per aguantar-se en la categoria, no es classificava per a competicions europees i li costava jugar la Copa del Rei (vuit en el palmarès). Els nois no nedaven en Divisió d’Honor». Quan retallar no funciona «Vam veure clar que no podíem pensar en petit. Que era impossible pagar els deutes i equilibrar les finances en aquelles condicions. S’havia d’incrementar la massa social, podies retallar més però seria pitjor, la solució només podia ser trobar un catalitzador per capgirar la situació», afirma. El catalitzador és una reforma que compta amb la col·laboració d’un privat, Green Track, una cosa que segons Antràs és possible i viable perquè existeix un actiu concret: «La localització del club permetia desenvolupar un projecte que generés prou negoci per pagar la part que no ho és, la de l’esport i la rehabilitació». El 2015, els socis van aprovar en dues assemblees obrir-se a un projecte de reforma (en la primera) i triar el soci privat (en la segona). Es va prendre la decisió de llogar una cinquena part de l’espai. Sobre l’aposta comercial, Antràs és rotund: «No hi havia cap altra opció». La inversió total serà de 12 milions d’euros. «Sis són per a la zona del club i sis més per a la zona que es llogarà al privat», que de fet ha d’abonar un lloguer des de l’1 de juliol del 2023 fins al 31 de desembre del 2036. La gràcia de l’assumpte és que avança el pagament del lloguer i abona els sis milions per a la reforma, de manera que aconsegueix un estalvi respecte del cost que tindria normalment. Quant a l’oferta, el CNB tindrà una part d’oci comercial oberta als no socis que justifica la inversió de Green Track. Amb aquests recursos, el Natació Barcelona afronta una sèrie de canvis que de fet són possibles perquè al disposar d’un pla de futur va aconseguir que el Port de Barcelona prolongués la concessió del club fins al 2036, un marge necessari per a l’operació. «Hem tingut un recolzament extraordinari per part de l’Autoritat Portuària de Barcelona. Es poden posar totes les medalles. I sempre ha sigut amb una exigència rigorosa de la legalitat». Amb l’ajuntament, relata, no hi ha hagut tanta proximitat per lògica, perquè la seva implicació en l’espai no és la mateixa: «Finalment, ens ha donat totes les autoritzacions i els permisos. El permís d’obres i el d’activitat». Obres iniciades Les obres ja han començat. La segona quinzena de desembre passat van començar les dels vestidors interiors. Està previst que els treballs acabin el 2023, i que la primavera d’aquell any ja hi hagi inauguració. Amb tot, la recuperació de la piscina de l’Escullera acabaria després, a final d’any. Ho explica el director general del club, Xosé Carlos Fernández, passejant per la vora del vas buit, on reposa un colom mort. En el futur, la piscina de l’Escullera invertirà la seva distribució anterior. La piscina petita, la que és al costat muntanya del recinte, desapareixerà, i la gran es desplaçarà fins aquesta paret. A l’espai guanyat al costat mar s’instal·larà un gimnàs de salts. Un dels aspectes que remarca el club de la recuperació de la piscina és que Barcelona tornarà a tenir una piscina de salts interior, cosa que permetrà que l’esport de base es desenvolupi tot l’any. Ara, explica Fernández, es fa en exterior però durant tot l’any només els millors poden practicar al Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat. Plaques solars La que es coneixia com a piscina del globus, pel globus que la tapava, que és al costat del restaurant, desapareix, i se’n farà una de nova de 33 metres de llarg i 25 d’ample, climatitzada, que en tindrà al costat una petita, familiar. Estaran fetes el juliol que ve. La nova piscina gran serà en paral·lel a la d’aigua de mar, probablement la joia principal del club en els últims anys, amb aigua extreta de la capa freàtica, que també serà posada al dia. Fernández explica que s’ha sol·licitat al Ministeri de Sanitat que se la reconegui com a piscina de mar. També es remodela la Nova Escullera, que va succeir la històrica i la d’aigua de mar. S’arreglen vestidors i s’habiliten nous espais. Un dels canvis radicals és l’energètic: en el futur, les piscines climatitzades, és a dir totes menys la d’aigua de mar, s’escalfaran mitjançant plaques solars. Perquè és més eficient i perquè serà obligatori per a la nova piscina exterior. I a més, remarca el director general, perquè el preu de l’energia encareix sobre manera l’operació. El club està estudiant la possibilitat de fer servir plaques mixtes, que serveixin tant per generar electricitat com per escalfar l’aigua. Si s’utilitzen dels dos tipus, es dona el cas que durant diversos mesos les que escalfen l’aigua de la piscina exterior no tenen funció. El nombre de socis Antràs té clar quants socis es necessiten perquè no torni la decadència. No es tracta, diu, de guanyar diners per guanyar-ne. Però sí per garantir una supervivència de qualitat. Quan va arribar hi havia una mica més de 5.000 socis. «Vam aconseguir pujar a 6.800. Amb la pandèmia el número va baixar entre 4.800 i 5.000. Ara en tenim uns 6.000». Amb 7.000 socis, afirma, ni es perd ni es guanyen diners. Amb 7.500 es guanya el necessari per tenir reserves. Més enllà d’aquest número, «quan estigui tot sanejat», acaba, seran els socis els que decidiran si ha arribat l’hora de limitar l’accés i obrir una llista d’espera o si prefereixen continuar acceptant nous membres. .

El salt al futur del Club Natació Barcelona

L’entitat afronta una reforma de 12 milions d’euros que en garantirà la continuïtat amb la inversió d’un privat que llogarà part de l’espai

Es reformarà la històrica piscina de l’Escullera, la primera que es va fer a Barcelona, se’n farà una altra de nova i s’hi instal·laran plaques solars

El més llegit