Operació terrasses a Barcelona: així s’orquestra la gran transformació

Fins a 3.618 restauradors de Barcelona (cosa que inclou des de bars tipus ‘marcelino’ fins a cuines de renom) estan dels nervis aquest inici d’any. Es juguen la continuïtat de les terrasses guanyades excepcionalment durant la pandèmia, que s’ha començat a tramitar aquesta setmana. Lluny de l’aparent simplicitat de presentar o no una sol·licitud, hi ha molts càlculs, incerteses i complexitat tècnica en el cas de les gairebé 1.500 ubicades en calçada i que requereixen un redisseny per ser definitives. Per això, industrials, operadors, patronal i ajuntament (reforçant el servei als districtes) han iniciat una ’coreografia’ coordinada (burocràtica i tècnica), amb la vista posada que aquest estiu la ciutat llueixi una imatge més cuidada, després d’aquest urbanisme de guerra (conegut com a tàctic) que ha marcat el paisatge urbà des de la crisi sanitària. El primer pas, gens senzill, és fer números i decidir si se sol·licita o no la llicència. El Gremi de Restauració de Barcelona, que està atenent una allau de consultes i ha obert un punt d’informació –amb aval municipal– fins i tot per a no agremiats, està convençut que la gran majoria farà el pas, vistes les noves restriccions sobre l’aforament interior, que mantenen els vetlladors com a «salvavides» de l’activitat i punt de trobada «social i ciutadà», explica el seu director, Roger Pallarols. A més, l’any 2022 torna a estar marcat per la reducció del 75% en les taxes, cosa que fa més temptador l’intent. Qualsevol tramitació necessita prèviament un projecte, que ha d’executar un estudi d’enginyeria, i encaixar en la normativa local. Aquest primer filtre es presenta ja gairebé com tota una prova de selectivitat. Fins al 28 de febrer es rebran les sol·licituds de pròrroga als despatxos municipals, lupa en mà. Fonts municipals indiquen a aquest diari que el consistori ha reforçat tots els equips de tramitació de llicències dels districtes, i «de forma especial a l’Eixample, que és on hi ha més terrasses extraordinàries». Emfatitzen que l’àrea d’Ecologia Urbana lidera un grup de coordinació setmanal que treballa amb la ponència tècnica de terrasses. Coordinació i relleus La tinenta d’alcalde Janet Sanz ha reiterat que la voluntat municipal és consolidar totes les de calçada –que només han robat espai al cotxe– i estudiar la resta de casos «un per un», després de la modificació de l’ordenança de terrasses que en permet l’encaix legal. Més enllà dels aspectes tècnics, entrarà en joc la «coordinació amb la retirada dels elements provisionals», detalla la mateixa font. O sigui, les lletges barreres New Jersey i pius, que hauran de donar pas sincronitzat a les plataformes de disseny que firmen quatre empreses que han aconseguit el vistiplau de la ponència. Tot això, «compassat amb la capacitat de producció dels fabricants» i una transició ordenada fins a l’estiu», remarca. Escofet és una d’aquestes empreses. Andreu Gomà, el seu director general, assegura que els potencials problemes de subministraments de mesos enrere han quedat enrere i, en tot cas, el seu disseny es nodreix de materials de «proximitat». Ells han optat per formigó per la seva «integració en el paisatge urbà, fàcil manteniment i resistència», relata. D’altres són de fusta. Però la seva principal dificultat és desconèixer quantes terrasses aconseguiran llicència final i quin model n’encarregarà cada una, tot i que el gremi assegura que l’interès «està molt repartit», perquè cada prototip s’ajusta millor a algunes configuracions. Gomà creu que «tots els actors de la cadena han de ser àgils perquè això és un projecte de ciutat», començant per l’administració i el seu ritme de tramitació. «Les quatre empreses som solvents i podem arribar a produir-ho a temps», tot i que sigui reforçant equips. I és que les comandes no poden iniciar-se sense la llicència confirmada. Fins a l’últim moment molts no coneixeran la inversió final, que en un cas de terrassa amb tres o quatre taules cotitzarà a uns 2.500 euros per taula, variable segons els complements, amb una subvenció màxima del 50%. Casuístiques variades On fan molts números és a la Rambla de Catalunya, un dels principals eixos de terraces local i on les taxes es van incrementar un 400% fa dos anys, i alguns operadors temen que la nova terrassa sigui inviable sense les actuals rebaixes d’aquest cànon. A la centenària Granja La Catalana, Gaietà Farràs, ultima el projecte que està a punt de presentar per consolidar tres taules que el van autoritzar on abans aparcaven motos. S’afegeixen a la seva terrassa de sempre, amb 12 taules, imprescindibles per a un negoci que al seu interior té tot just 70 metres quadrats i l’aforament, ara, a la meitat. «De vegades no hi ha gent, però quan tenim demanda necessitem tenir opció a facturar, després de dos anys tan dolents», considera. El seu objectiu és coordinar-se amb altres operadors per unificar «si és possible» el model elegit. L’ajuntament prioritzarà aquest criteri de continuïtat en vetlladors d’un mateix tram. Als barris, els petits operadors busquen com optimitzar l’espai. Vasili, propietari de Menssana (carrer de Sardenya, 48) va aconseguir taules on abans aparcaven cotxes, en un xamfrà, i el seu projecte aspira a consolidar una plataforma enganxada a una altra, del seu segon local, el més harmoniosament possible. Serà la seva carta de Reis.

Operació terrasses a Barcelona: així s’orquestra la gran transformació

Restauradors, patronal, industrials i ajuntament han iniciat de la mà una contra rellotge per consolidar fins a 3.618 tvetlladors nascuts en pandèmia si encaixen en la normativa. Els gairebé 1.500 de la calçada estaran molt repartits entre els quatre fabricants de plataformes

El més llegit